La Tossa Plana de Lles amb les seves 2916 metres és la segona més alta de la Cerdanya i la tercera d'Andorra.
La Tossa Plana de Lles (2.916 m.) és la segona muntanya més elevada de tota la Cerdanya, superada únicament pel Carlit (Cerdanya francesa) que és 6 metres més alta. Amb tot i això, tal vegada és la menys freqüentada de les quatre que sobrepassen els 2.900 m (Carlit, Puigmal, Puigpedrós i la pròpia Tossa), cosa que és un clar contrasentit ja que gaudeix d'un accés ràpid i fàcil pel seu vessant meridional. Això és a causa que no gaudeix del reconeixement popular que tenen les seves veïnes.
Des del seu aplanada cim s'observa un panorama molt extens, potser un dels millors de tota la Cerdanya.
Es pot arribar a veure en un dia clar la Maladeta, el Posets, el Perdiguero, la Pica d’Estats, les muntanyes d'Andorra, el Carlit i, fins i tot, el Canigó. Al sud s'albiren els contraforts septentrionals de la serra del Cadí i gran part del Prepirineu.
 Lloc |
 Dies |
 Longitud |
 Desnivell  |
 Desnivell  |
 Dificultat |
 Tipus ruta |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Girona | 1 | 13 Km. | 966 m. | 966 m. | Mitjana |  |
|
Lloc |
Dies |
Longitud |
|---|---|---|
| Girona | 1 | 13 Km. |
|
Desnivell |
Desnivell |
Dificultat |
Tipus ruta |
|---|---|---|---|
| 966 m. | 966 m. | Mitjana | |
1. La Tossa Plana de Lles
966 m
966 m
La sendera comença en el refugi Cap del Rec (1.950 m.). Per accedir a aquest refugi, sortint del Túnel del Cadí per la boca nord s'agafa la N-260 en direcció a la Seu d'Urgell. Una vegada arribem a Martinet prenem un desviament a la dreta que condueix a Lles (km 9) i, una vegada allí, seguim fins al Refugi Cap del Rec (km 15). Si volem pujar una mica més amb el cotxe ho podem fer fins al Refugi del Pradell (km 17) per una pista de terra en bones condicions.
Agafem el camí indicat al refugi de Pradell, en aquest tram anem per zona de bosc i no salvem massa desnivell, en 45 minuts arribem al Pradell. Creuem la pista que va cap a Els Estanys la Pera i seguim la sendera a la Tossa Plana de Lles, a partir d'aquí és on comença l'ascensió. La sendera comença picant para a dalt per zona de bosc, una mica més amunt trobem una planicie, la creuem i comencem la part més dura de l'ascensió. Després d'aquest tram de pujada el terreny s'aplana una mica, escometem una altra pujada però alguna cosa mes suau que l'anterior per passar per un altre petit pla i començar després a pujar la part final.
El retorn es realitza per la mateixa sendera.
PDF - Descripció
KML - Google Maps
KMZ - Google Earth
GPX - Track
ZIP - Tots els arxius
Jo he pujat dues vegades i m'ha impressionat tant que aquest cap de setmana si fa bon temps torno a pujar. La recomano a tothom. És preciosa i fàcil.