Parc Natural del Desert dels Palmes

Aquesta ruta ens permet tenir una visió general de les muntanyes del Desert dels Palmes, efectuant l'ascensió al cim més alt del parc natural, el cim del Bartolo, de 729 mde altitud.

El començament de ruta està en la part posterior de l'edifici del Centre d'Informació, des d'aquí surt una senda que va ascendint a poc a poc. Transcorre entre un dens i variat matoll en el qual observarem diferents espècies,  jaras (Cistus monspeliensis, C. albidus, C. salvifolius), arboços (Arbutus unedo), lentiscos (Pistacea lentiscus), ginebres (Juniperus oxycedrus), romanís (Rosmarinus officinalis),etc. En uns minuts trobem un encreuament, seguim direcció a la Pobla Tornesa. La senda desemboca en una pista de terra. En aquest punt, girem a la dreta, podem observar enfront de nosaltres la imponent Mola del Morico (694 m.). Seguim caminant per la pista i a uns 300 m trobem la font de la Mola, que habitualment no té aigua. Una mica més endavant prenem la pista que gira a la dreta seguint la indicació del Bartolo.

Des d'aquest punt observem la Plana, la Serra d'Espadà, el port de Castelló. Fixem-nos en les diferents coloracions que presenten les roques, diferenciant-se els grisos de la calcària, dels vermells del rodeno.

Continuant per la pista passarem pel costat del Mes d'Huguet, típic habitatge rural tradicional.

Ens trobem en un encreuament. Els dos camins ens conduiran a la mateixa pista asfaltada. Per continuar cap al cim hem de continuar l'asfalt cap a l'esquerra. També tenim la possibilitat, en aquest punt, de començar el descens, si girem cap a la dreta i seguim les indicacions.

Si optem per seguir cap al cim, ascendirem durant  1500 m, aproximadament, deixarem la Creu del Bartolo a l'esquerra i arribarem al mirador.

Des d'aquí podem albirar els dos vessants de l'espai natural: la Plana i les platges però també les muntanyes del Maestrat, el Pla de l'Arc i tot l'interior castellonenc, els pobles de Cabanes, La Pobla Tornesa, la Vall d'Alba, etc.

A l'est Els Agulles de Santa Àgueda; al noreste el Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca; al sud-oest el Parc Natural de la Serra d'Espadán i al nord-oest el bec de Penyagolosa. Els dies més clars veiem en l'horitzó, la bella silueta de les Illes Columbretes i el Cap de Sant Antoni, al Parc Natural del Montgó.

Si seguim uns tres-cents metres per la pista, arribarem al punt més alt del recorregut i de tot el parc natural, 729 m. En el bec, entre les antenes, podem trobar l'ermita de San Miguel.

Durant aquest passeig podem observar algunes aus com cernícalos, corbs, puputs i orenetes, i depenent de l'època de l'any, podem gaudir d'una gran varietat de papallones i altres insectes.

Amb sort, podrem observar en les altures, vigilant, l'au guardiana d'aquestes terres, l'àguila perdicera (Hieraetus fasciatus), considerada com a "vulnerable" al Catàleg d'Espècies Protegides.

El descens s'efectua per la carretera, deixarem a la nostra dreta la pista per la qual anteriorment habiamos accedit a l'asfalt. Continuarem per un pronunciat descens, fins a arribar a una indicació que ens desviarà a una senda, que sorgeix a la nostra dreta. En aquesta senda trobem una fila de pi rodeno (Pinus pinaster), de fulles i pinyes molt majors que les del pi carrasco, que ens indica que les característiques del sòl han canviat: tornem a estar en zona d'arenisca vermella.

Continuem el nostre camí fins a arribar a les ruïnes d'una muralla que durant anys ha estat guardant les terres dels carmelites. Des d'aquest punt observem, més a baix, la

Porteria Vella, lloc per on s'accedia al monestir i on encara avui es conserva l'ermita del Carmen i les restes d'un antre (lloc d'oració). També és un bon lloc per admirar el monestir dels Carmelites, que va ser construït després que unes fortes pluges convertissin en ruïnes el monestir vell.

Des d'aquí seguirem fins al Centre d'Informació, punt final d'aquest itinerari.

La ruta comença en el Centre d'Informació, en una petita senda que es troba en la part posterior de l'edifici. La vegetació que ens acompanya és típicament mediterrània: estepes (Cistus albidus, Cistus monspeliensis), romaní (Rosmarinus officinalis), margalló (Chamaerops humilis). De seguida ens trobem un senyal que ens indica que hem de continuar el nostre camí a l'esquerra, adreça la Pobla Tornesa, fins a arribar a la pista. En aquesta zona de parc natural es poden apreciar les zones abancaladas que en el seu moment servien com a zones de cultiu als camperols del lloc, també s'observen algunes masies aïllades que ara es troben deshabitades. Seguim el nostre camí passant per la font de la Mola, deixant una pista de terra a la dreta la qual també ens portaria al Bartolo. Una vegada arribats al Coll de la Mola podem observar el litoral de Benicàssim i el Grau de Castelló vistes que en dies clars augmenten la seva bellesa. Ja en el serral, en la mateixa corba de la pista, continuarem per una sendera que surt a la dreta, iniciant així una forta ascensió cap al Cantal Gros (698.7m d'altitud), una vegada a dalt podem prendre un merescut respir. Entre roques soltes de rodeno ens acompanyen diferents espècies arbustivas com jaras, brucs, margallons... Durant tot el trajecte observem exemplars adults de pi rodeno (Pinus pinaster) testimonis muts que van sobreviure a les flames que van arrasar part de la vegetació d'aquesta serra.

Es perceben diferents espècies de líquenes, bons indicadors de l'excel·lent qualitat de l'aire que al parc natural es respira.

Com la sendera ens va portant per les parts més elevades de la muntanya és fàcil albirar durant l'itinerari els municipis que emboliquen el parc natural: a l'oest La Pobla Tornesa i Borriol, i al nord Cabanes. A mesura que ens aproximem a la monumental Creu del Bartolo , la vegetació ens deixa entreveure Benicàssim i el mar Mediterrani, i en dies en què els núvols ens ho permetin podrem observar les Illes Columbretes (Reserva Natural).

Arribem a la creu del Bartolo amb els seus imponents 18 metres d'altura, enclavada en un dels punts més elevats de l'espai natural.

Si seguim uns tres-cents metres per la pista, arribarem al punt més alt del recorregut i de tot el parc, 729 m. En el bec, entre les antenes, podem trobar l'ermita de San Miguel.

Durant el recorregut podrem observar diferents espècies d'aus com cernícalos (Falco tinnunculus), corbs (Corbus corax), puputs (Upupa epops) i orenetes (Hirundo rustica).

El descens s'efectua per la carretera, deixarem a la nostra dreta una pista i continuarem descenciendo per l'asfalt, fins a arribar a una indicació groga que ens desviarà a una senda, que sorgeix a la nostra dreta.

Seguirem les indicacions dels senyals de color groc que ens van a portar fins a les ruïnes de la “Porteria Vella”, podem apropar-nos a a el mirador per contemplar el paisatge. Continuem per la sendera fins a arribar al Centre d'Informació, punt final d'aquest recorregut.

L'itinerari ens condueix des del Centre d'Informació a l'ermita dels Santes (Cabanes) passant per l'emblemàtic Bartolo. La senda que parteix des de darrere del Centre d'Informació transcorre entre un dens matoll en el qual abunden les jaras (Cistus monspeliensis, C. albidus, C. salvifolius). A pocs metres girarem a la dreta. Seguirem al camí cap a la Porteria Vella, abans d'arribar a la muralla, torçarem a l'esquerra. Una sendera de graons ens porta a un camí de terra; continuarem per l'esquerra, fins a arribar a una pista de terra i seguirem el camí per la dreta des d'on veiem la carretera asfaltada que ens condueix el cim del Bartolo.
 
Des d'aquí es domina el Maestrazgo al NO, la Serra d'Espadán al SOTA i les Illes Columbretes al NE. Pujarem fins a una esplanada que hi ha sota les antenes, des d'on parteix una pista a mà esquerra. Comença llavors un fort descens per una pista envoltada d'arbustos entre els quals cal destacar els ginebres (Juniperus oxycedrus), diferents espècies de jaras (Cistus albidus, Cistus monspeliensis...), margallons (Chamaerops humilis), etc. i on no és difícil observar diferents aus forestals.
 
A pocs metres del descens la pista es bifurca i tot i que tots dos brancs condueixen al mateix lloc, recomanem el de l'esquerra ja que discorre entre una densa pineda de pi rodeno (Pinus pinaster) amb abundància d'arboços (Arbutus unedo), brucs (Erica multiflora i Erica arborea), lligabosc (Lonicera implexa), etc. És aquest un lloc apropiat per observar aus tals com els xiulets reals (Picus viridis), pitrojos (Erithacus rubecula), colomes torcaces (Columbus palumbus), i potser algun esparver (Accipiter nisus) o algun azor (Accipiter gentilis), totes elles espècies forestals.
 
Aquesta pista descendeix primer fins al fons del barranc per després ascendir suaument fins a arribar a una bassa que serveix d'abrevadero. Anirem cap a l'esquerra per la pista que segueix la corba de nivell 650 m d'altitud. Aviat veurem la nostra dreta uns impressionants cingles calcaris en el cim dels quals encara s'endevinen restes d'un poblat àrab. El camí ens porta en adreça nord-oest fins a arribar a dejareuna corba a l'esquerra on comença el descens als Santes. La pista discorre entre arbustos i pedres fins a penetrar en una pineda jove. La pineda va guanyant en densitat, en varietat d'espècies i en grandària, fins a arribar als més profund del barranc on trobarem l'ermita dels Santes.
 
Continuarem el camí per la part posterior de l'ermita. Una petita pujada ens apropa a un pla des d'on podem gaudir de l'extensa pineda adult que l'altre costat del barranc ens mostra (Pinus pinaster). Aviat veurem com la nostra dreta la vegetació és substituïda per horts conreats d'ametllers i algarrobos principalment.
 
La pista continua esquitxada per alzines i pins adults. Aviat arribarem a una de les zones geològiques més interessants, amb afloraments de pissarres del paleozoic amb més de 230 milions d'anys. Arribarem a un serral on prendrem una senda a l'esquerra i entre jaras ens endinsarem en la pineda, a pocs metres veurem una sendera la dreta que ens va a conduir al cim del Bartolo. L'ascensió és bastant dura ja que en pocs metres pugem un desnivell de 400 m aprox. a 700 m aprox. però resulta molt agradable de caminar a causa de la seva varietat vegetal. A mesura que anem pujant podem gaudir de les meravelloses vistes que la muntanya ens ofereix: La Pobla Tornesa al NO, La Marmudella al nord.
 
Una vegada arribem a la cota més elevada seguirem la carretera asfaltada per descendir fins al camí de terra. A pocs metres prendrem una bifurcació a mà esquerra, des d'on podem albirar la Plana de Castelló i el Port del Grau. Seguim el camí de terra fins a trobar a la izquierd a un senyal groc des d'on surt una sendera de pendent molt acusada que ens conduirà a la muralla de la Porteria Vella. Una vegada en les ruïnes de l'ermita, continuarem la sendera cap al Centre d'Informació.

Aquest passeig comença en el Centre d'Informació en una petita senda que es troba en la part posterior de l'edifici. La vegetació que ens va acompanyant es troba en procés de regeneració a causa dels últims incendis (1985-1992): lentiscos (Pistacea lentiscus), arboços (Arbutus unedo), romaní (Rosmarinus officinalis), coscoja (Quercus coccifera). De seguida ens trobem un senyal que ens indica que hem de continuar el nostre camí a l'esquerra, des d'aquí podem observar a l'est el Castell de Montornés del segle X, al nord La Porteria Vella amb restes de muralla que en el seu moment tancava les terres Carmelites, i a l'ES el Grau de Castelló. La sendera ens va mostrant els diferents tipus de sòls que predominen en l'Espai Natural, rodenos (areniscas vermelles) i calcàries (roques calcàries). Els algarrobos (Ceratonia siliqua) i les zones abancaladas reflecteixen que en algun temps van ser zones conreades. Arribem a una pista per la qual seguirem a la dreta fins a arribar al Coll de la Mola (537 m).
 
Si continuem el nostre camí per la mateixa senda, el paisatge va canviant a mesura que anem avançant, avançant,predominant els pins (Pinus halepensis,Pinus pinaster). Des d'aquí ja podem observar La Pobla Tornesa a l'oest, el Bartolo al NE i en dies clars mirant cap al NO el massís del Penyagolosa.
 
A mesura que anem descendint, la vegetació resulta molt més variada. Els barrancs són molt humits i donen lloc a diferents espècies mediterrànies com el lligabosc (Lonicera implexa), heura (Hedera helix), alzines (Quercus ilex), brucs (Erica multiflora, Erica arborea), roure (Quercus faginea), pins adults que ens mostren que aquesta cara del Paratge no ha sofert incendis aproximadament des de fa 30 anys. Aquesta varietat vegetal constitueix un hàbitat idoni per l'avifauna, podent-se observar diferents aus i mamífers com la currruca cabecinegra (Sylvia melanocephala), gaig (Garrulus glandarius), conills (Oryctolagus cuniculus) i la guineu (Vulpes vulpes).
 
Al final de la pista ens trobem afloraments de pissarres (paleozoic 230 milions d'anys d'antiguitat). Una vegada acabada la pista girem a la dreta i a pocs metres trobarem un túnel a l'esquerra que ens condueix al mateix poble.
 
Passejant pels seus carrers podem visitar l'església del segle XVIII, el Palau de l'Home, el Forn, els diferents hostals (l'antic que data del segle XV i l'Hostal nou que és actualment la Caixa Rural), la Casa de la Vila, etc.
 
La volta l'efectuarem pel mateix camí pel qual hem vingut.

Comença el nostre itinerari en la Font del Perelló. Per arribar a la font hem de baixar pel barranc de Miravet i a 4 km trobem un desviament que ens porta a la font: allí hi ha una chopera on deixarem el nostre vehicle. El camí s'inicia per la pista de terra de la dreta, des d'on podem observar alguna masia amb horts d'ametllers i oliveres. Alguns exemplars d'alzines (Quercus ilex), lentiscos (Pistacea lentiscus), zarzaparrilla (Smilax aspera), lligabosc (Lonicera implexa), són mostra de la humitat d'aquesta zona.
 
A continuació un senyal a la dreta ens indica el camí als Arboços; nosaltres seguim a l'esquerra. La presència d'aigua fa que puguem observar petjades de diferents mamífers: mostela (Mustela nivalis), senglar (Els seus scrofa), jineta (Genetta genetta), ratolí de camp (Apodemus sylvaticus), musaraña (Crocidura russula) etc. cal destacar la presència del margalló o margalló (Chamaerops humilis), planta emblemàtica de l'espai natural ja que li dóna el nom al Desert dels Palmes. Seguim ascendint per la pista fins que ens trobem amb zones de cultiu abandonades, on torna a haver-hi presència d'algarrobos (Ceratonia siliqua), oliveres (Olea europaea), figueres (Ficus carica), servales (Sorbus domestica) i ametllers (Prunus dulcis).
 
Podem observar mentre anem ascendint la Sufera i les antenes de la Muntanya Bartolo a l'oest. A pocs metres ens trobem una bifurcació, la pista per la qual venim segueix a la dreta, però el nostre camí continua a l'esquerra en adreça NE. Deixem a la dreta una masia semiabandonada amb cultius d'ametllers; nosaltres seguim per una senda que de seguida veurem. La sendera resulta molt agradable entre margallons, brucs, ginebres, pi carrasco i lentiscos, i des d'aquí es pot observar al NO el polígon industrial de Cabanes. Passem per un hort d'algarrobos i si girem la vista al SOTA ens observen Els Agulles de Santa Àgueda, la Sufera i el Bartolo.
 
La sendera es va fent estret fins a situar-nos a 306 m d'altitud. Des d'aquí hi ha vistes espectaculars del Prat de Cabanes-Torreblanca, de la Serra d'Irta en adreça NE i enfronti nostre ja podem albirar el castell de Miravet. El sòl que ara trepitgem ha canviat, per passar a ser de calcària majoritàriament. Anem descendint fins a arribar a les ruïnes del castell del Miravet situat sobre un monticle rocós pertanyent al terme municipal de Cabanes (2500 h. aprox.). Fortalesa d'origen musulmà que probablement va ser un monestir de monjesguerreros musulmans consagrats a la guerra santa. L'any 1091 va ser conquistat i habitat pel Cid Campeador. Als voltants de les ruïnes trobem escletxes del que antigament va ser un poblat que va desaparèixer al segle XVI.

Per a aquest itinerari deixarem el vehicle en el mirador de Sant Josep, per partir cap a l'ermita i la Font de Sant Josep. És aquesta font un lloc de parada "obligatòria" per refrescar-se, ens condueix a una zona abancalada amb aigua de deu natural. Prendrem una sendera que surt a l'esquerra.
 
A pocs metres trobem una ermita, la de Montserrat, una de les tantes ermites que poblen l'àrea dels Frares Carmelites. Veurem un pi amb dues ramificacions i un senyal que ens indica que hem de seguir per l'esquerra. Passem per una zona de cultiu d'ametllers ara ja abandonats, i a pocs metres gaudim d'una recuperada i variada vegetació: alzines (Quercus ilex), estepa borrera (Cistus salvifolius), coscoja (Quercus coccifera), lavanda (Lavandula stoechas), lligabosc (Lonicera implexa).
 
Seguint la sendera arribem a un pla poblat de ginebres (Juniperus oxycedrus), on un senyal a la dreta ens indica la Font Tallada: nosaltres seguim recte fins al Pla de Muletes. En aquest punt prendrem una pista que surt a l'esquerra, i a pocs metres es bifurca, i continuem el nostre camí per la pista de la dreta. Descendint pel camí trobem el Palomar Barrera; aquesta iniciativa pretén ajudar a evitar els danys que les rapaces puguin ocasionar a la colombicultura dels pobles propers al Paratge Natural. Baixem tota la pista fins a trobar-nos amb un senyal en la part esquerra del camí, la qual prendrem per arribar a la Font de Roc. És la deu més pura i en millor estat de conservació de tot l'espai natural. Després de gaudir de les seves meravelloses aigües continuarem el nostre recorregut per una petita senda que ens porta al camí asfaltat del barranc de Miravet.
 
Prendrem la pista de la dreta i a 600 m trobem la Font Tallada. La vegetació que acompanya a aquesta font ens indica la humitat d'aquest entorn: pollancres (Populus nigra) i oms (Ulmus minor). Des d'aquesta font podem delectar-nos amb la bellesa de les Agulles de Santa Àgueda, accident geològic que destaca per la seva coloració vermellosa pròpia del rodeno, i per albergar en les seves faldilles l'única població de surera (Quercus suber) en aquest espai.
 
Trobarem uns contenidors i un senyal que ens indica la volta a la Font de Sant Josep. Seguim la senda fins a una pista asfaltada que creuem per reprendre la sendera. Són variats els arbustos que hi ha en el vessant: jaras, brucs, coscojas... que ens van conduir fins a la bifurcació que anteriorment hem vist, trobant-nos un senyal de fusta que ens indica que hem de continuar per la dreta per arribar a la Font de Sant Josep.

Aquest itinerari s'inicia a Benicàssim, caminant per la carretera CV-147 que ens porta al Paratge Natural Desert dels Palmes. Després de creuar el pont de l'autopista, a la dreta hi ha un camí que seguirem fins a trobar un senyal on girarem a l'esquerra.
 
El sòl que predomina en aquesta zona és clarament silíceo o comunament conegut com arenisca vermella. A mesura que ens apropem al barranc de Miravet la vegetació resulta més abundant i apareixen els pins (Pinus pinaster), arboços (Arbutus unedo), lligabosc (Lonicera implexa), ginebre (Juniperus oxycedrus), que indiquen la humitat d'aquesta zona.
 
La senda acaba en la carretera que discorre pel barranc de Miravet, on trobem pi carrasco (Pinus halepensis).
 
Seguim el camí asfaltat fins a arribar a la Font Tallada, situada a l'esquerra del camí, des d'on podem observar els Agulles de Santa Águeda en tota la seva plenitud. Les faldilles d'aquesta cadena muntanyenca es veuen acompanyades de fantàstiques sureres.
 
També podem observar, a la meitat del vessant, una petita casita de muntanya que servia com a magatzem o refugi dels camperols de la zona. Als voltants d'aquesta casita es troben escletxes d'un antic soto de carbonera, antic lloc on s'elaborava mitjançant un procés de crema el carbó que s'utilitzava a la comarca.

Comença aquest passeig en l'Ermita dels Santes. Aquest santuari està enclavat en el barranc del mateix nom, en el terme municipal de Cabanes. En l'actualitat, l'ermita compta amb una zona recreativa i una font de fresques aigües molt apreciades pels vilatans.

Partirem des de la part posterior de l'ermita per la pista que discorre cap al sud-oest. Aquesta pista serveix durant un bon tram com a frontera del Paratge Natural: aquells terrenys que veurem la nostra esquerra estaran enclavats a la zona protegida.
 
El camí comença amb una suau pujada entre pins i abundant matoll. Brucs, lentiscos, arboços i margallons fan d'aquesta pineda una sort de selva impenetrable en molts trams. Aviat veurem com la nostra dreta la vegetació va sent substituïda per bancales conreats d'ametllers i algarrobos principalment. A la nostra esquerra el barranc es fa més profund i entre l'espessa pineda de pi rodeno apareixen grans mates de falgueres, nombroses enredaderas com els lligaboscs i la zarzaparrilla  etc. La pista contínua esquitxada per nombroses alzines, muts testimonis del que en uns altres temps van ser aquestes pinedes.
 
Aviat arribarem a una de les zones geològicament més interessants de tot el Paratge. La pista transcorre sobre un aflorament de pissarres, les roques més antigues que podem observar sobre les quals s'assenta el territori valencià, on no és fàcil trobar aquests tipus de formacions. Es tracta de pissarres del paleozoic, amb més de 230 milions d'anys d'antiguitat. A la nostra dreta podem observar uns grans penyals calcaris, la Marmudella.
 
Arribarem a un dels punts més alts del nostre itinerari, a 400 m. s. n. m. És bon moment per admirar els cims del Bartolo, les verdes ombries de sa Pobla i les cridaneres formacions rocoses on el rodeno tenyeix de vermell el paisatge.
 
Girem a l'esquerra per una senda i entre jarales ens anem endinsant en l'espessa pineda. A la nostra dreta podem albirar el Barranc de la Porquereta i al fons, La Pobla Tornesa.
 
Sobre el vermell sòl seguim el nostre itinerari, deixant a la dreta una escarpada però bella senda que ens conduiria al Bartolo. Ens anem endinsant entre una densa vegetació on podem sentir la frescor de l'ambient. La presència de lligaboscs, heures i

En aquest punt podem observar les diferents muntanyes. Cap a l'oest, a la llunyania, s'alça el Penyagolosa (1.813 m.). I enfront de nosaltres, el Barranc dels Santes ens ofereix la visió d'un bosc en un bon estat de conservació.
 
Són nombrosos els animals que habiten aquestes terres: jinetas, garduñas, guineus, senglars, etc. Prova d'això són les marques que ens trobarem en tot el recorregut.
 
És aquest tram un lloc privilegiat per trobar-se en ell molts tipus diferents de jaras, destacant per la seva raresa la jara mascle.
 
Després de seguir per la senda en un tram pla i després descendent, arribem a la pista, que ve des del Bartolo, on girem a l'esquerra. La pista discorre entre una pineda que va guanyant en densitat, en varietat d'espècies i en grandària. En els barrancs més umbríos, existeixen exemplars de lentiscos i arboços que arriben a superar els 5 metres d'altura.
 
Seguint la pista, arribarem pel cap alt profund del barranc on tornarem a l'Ermita dels Santes, punt d'inici del nostre recorregut. Atenció als dos enormes roures enfront de l'ermita, en l'altra riba del barranc.