Tavertet a Rupit

Aquesta és una de les excursions més clàssiques de la zona de Collsacabra, i alhora una de les més espectaculars. Originalment l'excursió resseguia els despeñaderos de Tavertet, impressionants parets de pedra de més de 100 d'altura, penjades a la vall de Sau. Diem originàriament per què en començar a caminar per la pista pavimentada que surt a mà dreta de Ca Jufre (turisme rural), de seguida trobem, a la nostra esquerra, les primeres marques vermelles i blanques, del GR2, però per a desgràcia de molts amants de la naturalesa i del senderisme la pista que va de Tavertet a Rupit s'ha convertit en una pista asfaltada. I no solament asfaltada sinó que a més ha canviat el seu recorregut original, i ja no passa resseguint els despeñaderos, sinó que la pista segueix un camí més cap a l'esquerra, lluny dels despeñaderos.

En fi la caminada segueix sent interessant, però per descomptat ha perdut l'atractiu que li caracteritzava.

També gran sorpresa quan arribem al Mes de l'Avenc, masia gòtica, restaurada i convertida, en una casa rural, per que mes bé sembla una fortalesa, absolutament barrada pels quatre costats, amb uns murs de pedra, que la fan inaccessible.

Quan ho veus penses en quanta manipulació existeix en tot el que ens envolta, i en tot del que se'ns informa, quan al programa de Tv3, “El millor paisatje de Catlunya” t'ensenyen la Masia, com la gran gesta d'uns alemanys, creo, que han restaurat una part del patrimoni català, quan en realitat el que han fet és convertir la Masia en un búnquer, allunyada del paisatge, del mitjà, i de tot el caminante que passa per allí.

Segueix tenint el seu atractiu, és digne de veure, però no ja pel bucòlic de la Masia gòtica restaurada, sinó pel que l'home és capaç de destrossar. Et fa pensar i et fa preguntar-te que és el que l'home pot arribar a destrossar a gran escala, en llaures a les seves idees.

Després d'aquest desalentador descobriment, seguim per la pista asfaltada, i després d'una roca immensa de color vermellós, passarem per la part mes alta del recorregut on la vistes lleven el singlot, i on sense cap dubte hem de fer-nos la foto de rigor. Enfilaremos la baixada fins a arribar a un lloc, ja molt prop de Rupit, on trobem un cartell indicatiu, amb una tanca per a les vaques a la nostra esquerra. El cartell indica que hi ha dos camins cap a Rupit, nosaltres escollim el de la dreta, que ens indica a Rupit pel Camí de Far a Cabrera, ja que és tan bonic, agradable, i fresc que ens compensarà tot el sofriment que hem passat en el camí convertit la pista asfaltada.

La sendera no para de baixar fins a arribar a Rupit, travessant boscos de fajos i roures. Al mateix temps que ens apropem a la nostra destinació, cada vegada són mes freqüents els camps de pastura, i hem de superar unes quantes tancas per a animals fins que el camí es bifurca. Deixem el GR2 i girem a l'esquerra, cap al Mas Soler, fins a arribar al mirador. Des d'allí després de gaudir d'una vista de postal de Rupit, agafem una sendera en 5 minuts ens portés a Rupit, fi de la nostra excursió.

Rupit aquesta situat en el centre geogràfic de Collsacabra, emmarcat en un paisatge a mesura per ser representat en una postal. Els carrers i cases de Rupit, entre els segles XVI I XVII, li donen un ambient ancestral i rustico que ho fan especialment atractiu. Una de les cases aquesta reproduïda al Poble Español de Barcelona. Destaquem dues mostres de romànic, en primer lloc Sant Joan de Fàbregues, situada als afores de Rupit i envoltada d'una extraordinària vista dels límits de Collsacabra amb les Guilleries, i en segon lloc Sant Llorenç Domunts, mes apartada que l'anterior.