Platja dels Genoveses – Cap de Gata

La carretera que arriba a San José des del Pou dels Frares pel nord (Al-3108)  continua per la ronda d'aquesta població des d'on surt el camí de Mónsul cap al sud-oest. Uns tres-cents metres avanci des que s'acaba el revestiment asfàltic, surt un camí a la dreta prop del molí dels Genoveses. En l'encreuament s'inicia la sendera. El restaurat molí de vent va ser construït en maçoneria de pedra revocada amb calç o guix. El seu nivell superior està cobert per un chapitel o tejadillo de taules de fusta, que alberga part de la maquinària de transmissió de l'energia eòlica a la mòlta del cereal. Partirem, per tant, en adreça sud-oest, al peu del turó de l'Au María, de 133 metres, que deixarem a la nostra esquerra. Al costat del senyal d'inici hi ha una taula interpretativa sobre la vista que s'observa des del mateix, si volem estalviar-nos la pujada. El turó és l'extrem nord de l'ancorada en la qual està la platja dels Genoveses, utilitzada com a ancoratge. Al davant, mirant al sud, es veu l'extrem contrari -el Morrón dels Genoveses- endinsant-se en el mar. Terra endins es distingeix a continuació una duna fòssil, el Turó del Barronal i després dels plans del Romeral la serra volcànica del Cap de Gata. La vegetació és variada en tan ampli espai, donant una impressió de continuïtat amb paisatges del nord d'Àfrica.

Començarem a caminar per una sendera que ens dirigeix cap a la platja. A uns set-cents metres trobarem un encreuament de camins amb fileres de pins en els seus marges,  plantes que criden l'atenció entre els paratges desarborats que són aquí comuns, amb una coberta vegetal formada per arbustos (margalló, cornical, bufalaga, rascamoños, pita o chumbera) i plantes herbàcies de vida fugaç, aprofitant moments favorables. Més endavant, ja molt prop de la platja, passarem per la desembocadura d'una petita rambla, en la qual creixen eucaliptus de formes capritxoses. També cridaran la nostra atenció les curioses plantacions de chumberas en els balates dels camps de cultiu del mas del Romeral. Continuem la nostra marxa fins a arribar a les ruïnes d'un búnker  ja en la vora de la platja, que compta amb una sèrie de dunes fixes i mòbils en les quals creix una vegetació típica composta principalment pel barrón i les algodonosas. També distingim al nostre front una zona més deprimida, propensa a la inundació, en la qual abunden plantes adaptades a mitjans salins (halófitas), entre elles els tarajes.

Avançarem per la mateixa platja, per un camí poc o gens definit entre les sorres. A la nostra dreta tindrem el Campillo dels Genoveses i a l'esquerra el mar Mediterrani. Després d'uns cinc-cents metres per la platja arribarem a una zona pedregosa, amb colors blanc-groguencs, que no és una altra cosa que una gran duna fòssil.

Una mica més endavant, al final de la platja, acaba la nostra sendera, al costat de l'ancoratge del Morrón, lloc en el qual segurament es va produir el conegut episodi del desembarcament dels genoveses en 1147, guardat per sempre en la memòria que expressa la toponímia. És aconsellable, de totes maneres, continuar i pujar al Morrón dels Genoveses, un promontori volcànic de 74 metres d'altura des del qual podrem veure el recorregut realitzat, i on estarem envoltats per una de les sis reserves marines que té el parc natural. Aquestes aigües transparents alberguen comunitats vegetals i animals de gran transcendència per a l'entorn mediterrani, com és el cas de les prades de posidònia.

El desembarcament històric d'una flota genovesa al segle XII va deixar una profunda petjada en la toponímia local. L'ancorada on va succeir l'esdeveniment té una de les platges més emblemàtiques del parc natural, buscada i gaudida per turistes de tots els continents, que a més de sol i platja valoren els paisatges i la riquesa del patrimoni natural i cultural.

La sendera recorre la platja de nord a sud, des del turó Au María fins al Morrón dels Genoveses, dos cims accessibles des d'on poden contemplar-se belles vistes de la costa.