Fageda de les Ilces

Hayedo de las Ilces
Fageda de les Ilces

Aquest circuit amb inici i final en Espinama permet compaginar la bellesa dels pobles de l'alta vall de Camaleño amb els magnífics boscos de fajos i roures que tan ben es conserven en el seu entorn. Després de callejear entre la cuidada arquitectura popular d'Espinama i Demano la ruta s'endinsa en la pista de Pierga en direcció a Cosgaya, que discorre per la marge dreta del riu Deva i al peu dels frondosos boscos que descendeixen des dels cims del Coriscao per les valls de Pierga i Peñalba. Sens dubte aquesta és una de les zones millor conservades de l'entorn dels Becs d'Europa, on es refugien alguns dels escassos óssos de la Serralada Cantàbrica, entre moltes altres espècies esquives. El circuit es completa passant pel petit poble de les Ilces, per tornar pel vessant exposat a la solana, en la qual canvien les espècies forestals, encara que es manté l'espessor del bosc.

Els Becs d'Europa és una formació calcària s'estén per Astúries, Cantàbria i León i en ella destaquen les seves altures, en molts casos per sobre dels 2.500 metres, per l'a prop que es troben del mar Cantàbric, doncs al punt més septentrional amb prou feines es distancien 15 quilòmetres del mar.

Geogràficament els Becs d'Europa es troben en la línia de la Serralada Cantàbrica, si bé són considerats com una unitat independent d'aquesta per la seva formació més recent. Ocupen una superfície total de 64.660 hectàrees repartides entre les tres províncies.

Els Becs d'Europa estan dividits en tres massissos: el massís Occidental o Cornión, el massís Central o dels Urrieles, i el massís Oriental o d'Ándara. Les majors altures es troben en el massís dels Urrieles, que passa per ser el més agrest dels tres, doncs catorze dels seus cims superen els 2.600 m d'altitud, amb la Torre de Cerredo, de 2.650 m, com a sostre d'aquestes muntanyes i tercer màxim de tota la Península Ibèrica, després de Serra Nevada i els Pirineus. Una altra muntanya que forma part d'aquest massís és el Taronger de Bulnes o Picu Urriellu, de gran importància històrica en l'alpinisme espanyol. Va ser conquistat per primera vegada en 1905 per Pedro Pidal, Marquès de Villaviciosa.

En el massís Occidental o Cornión, cridat així per la forma de banya que ofereix la seva silueta en ser albirat des de l'oest, destaca la Penya Santa, que amb les seves 2.596 metres d'altitud supera en 110 al següent cim d'aquest massís, la Torre de Santa María o Torre Santa d'Enol. Per aquestes dues muntanyes, la Penya Santa i la Torre Santa, aquest massís es coneix així mateix com el de les Penyes Santes.

El massís Oriental, també cridat d'Ándara per estar en ell el circ del mateix nom, és el més modest dels tres, tant en altures (el seu sostre, la Morra de Lechugales, aconsegueix els 2.444 m d'altitud) com en verticalitats.

Julio 2012
lugar
Lloc
Núm. de estapas
Dies
Longitud
Longitud
Desnivel Positivo
Desnivell Desnivel Positivo
Desnivel Negativo
Desnivell Desnivel Negativo
Dificultad
Dificultat
Tipo de ruta
Tipus ruta
Cantàbria 1 9 Km. 100 m. 100 m. Fàcil Recorrido Circular
Julio 2012
lugar
Lloc
Núm. de estapas
Dies
Longitud
Longitud
Cantàbria 1 9 Km.
Desnivel Positivo
Desnivell Desnivel Positivo
Desnivel Negativo
Desnivell Desnivel Negativo
Dificultad
Dificultat
Tipo de ruta
Tipus ruta
100 m. 100 m. Fàcil Recorrido Circular