Fontalba – Nuria – Queralbs

Deixem els cotxes en el Pàrquing del Cremallera de Queralbs, i contractem una empresa particular, per fer la pista de Queralbs a Fontalba, d'uns 45 minuts, 10 km, i 800 m. de desnivell positiu, que tot cal dir-ho, aquesta en molt bon estat per a l'accés en vehiculos, encara que té molta pedra, sobretot al principi, i hi ha algun que una altra foradada. Aquest transport ho vam fer amb l'empresa Tornasol Aventura, SL, de Ripoll, que van ser molt amables i professionals, tant en la gestió com en el transport.

Així, la primera part de la travessia, la vam fer tots, de Fontalba a Nuria, partim de  2.096 m. d'altura.
La distància a recórrer és d'uns 4,5 km., que es fa en poc més de dues hores, amb un desnivell acumulat de 400m., encara que entre el punt de sortida i el d'arribada la diferència real  de 130 m. en baixada.

La sortida des del Collado de Fontalba aquesta clara, un camí a l'esquerra i l'altre a la dreta. El de l'esquerra és la via de pujada al Puigmal, pel Cim de la Dou. El de la dreta és el que ens portarà fins a Nuria. Una vegada creuat el prat, en poca estona passem dos torrents que recullen les aigües del Puigmal, fins a arribar al Torrent de Fontalba, que per cert els estaven gelats.

El camí canvia d'adreça, entrant en un bosc de pi vermell i negre, que amb una lleugera pujada arriba a una carena sota el Roc de la Fita, trobant-nos pràcticament en la meitat de l'excursió, amb les restes d'una antiga construcció. La vista des d'aquest punt sobre les Gorges de Núria i les Roques de Totlomón, impressiona, perquè queden molt a baix, tenint al davant nostre, però a la llunyania, l'alberg del Pic de l'Àliga, que amaga darrere la Vall de Nuria, i a la dreta el Pic del Torreneules i els torrents que alimenten el Freser.

A partir d'aquí, el camí va pujant i baixant de forma moderada, passant per una petit canchal, fins a trobar el Torrent de Gombrén, des d'on tenim una bona vista, en la riba contrària de la vall, del Torrent de Fontnegra, que separa el Pic de l'Àliga i el Torreneules. En aquest punt pugem lleugerament per arribar a un serral, que ja ofereix una àmplia panoràmica aèria del Valle de Nuria, i on comença la baixada més decidida de la ruta, entrant primer a un bosc que ens porta a un encreuament de camins, on deixem a mà dreta el G.R. 11, que baixa a Queralbs pel Camí Vell. Seguint els senyals blancs i vermelles entrem definitivament al Valle de Nuria, per la riba esquerra del llac, passant per l'ermita de Sant Gil.

En el punt on trobem la indicació del Camí Vell, és on reprendrem la travessia per baixar fins a Queralbs, d'unes 3 hores de durada, sobre 8 km. i 750m. de desnivell negatiu.

Sortim de la Creu de Riba, deixem  enrere l'estany i el santuari. El camí baixa suau, per l'esquerra del riu,  la ruta és bastant  pedregosa, i fins i tot a trams està empedrada.

El camí va resseguint la muntanya, i cada vegada es fa més aeri i si mirem al fons podem veure les gorgues del riu Nuria.

De baixada, en primer lloc impressiona la Cua de Cavall, que podem veure des de la balma de Sant Pere,  i el Salt del Sastre, amb la cascada del torrent de Fontalba, enfront de nosaltres, amb immenses parets de pedra, que cauen en picat. El paisatge és agrest i  predominen les formes rocoses, aspres i verticals

Abans d'arribar al pont del Cremal, la sendera baixa de forma decidida descrivint uns zigzags imponents, enfronti nostre tenim la via del cremallera.

Quan passem el pont canviem de costat cap a la dreta.

Seguim baixant, ara ja decididament, fins que per qüestió d'obres del cremallera, la baixada es converteix en pujada, per unes escales artificials, preparades per salvar les obres.  Les escales són matadores, i tornada a baixar per un camí una miqueta més aeri i amb unes vistes impressionants.

La travessia  finalitza a l'entrada, en un camí empedrat, del poble de Queralbs, amb els senyals de la  sendera GR11 que ens han acompanyat,  seguint  l'antic camí  dels  pelegrins o camí vell, que abans de la construcció del cremallera, inaugurat l'any 1931, era la via d'accés al santuari de Nuria.