El Coll de Finestrelles

Una vegada passats els banys de Lló, seguim per la carreterita que transcorre amb el riu Segre al nostre costat, primer a la dreta i després a l'esquerra, fins a arribar a unes tanques que ens indiquen que és pas per a cotxes i no per a vaques. És millor deixar el cotxe aquí, per no contaminar el camí, encara que està preparat per a l'accés de cotxes fins al Refugi de la Culasa.

Nosaltres optem per deixar el cotxe i anar caminant, és una hora d'agradable camí pla, fàcil, al costat del riu.

Una vegada albirem el Refugi de la Culasa, a la nostra esquerra i travessant el riu, s'obre un camí claríssim a la dreta, que no hem d'agafar. Aquest camí és el de retorn, per si fem la ruta circular, cosa que no vam fer ja que la pujada i baixada pel mateix lloc era mes curta i mes directa.

Una vegada en el Refugi de la Culasa mirem al capdavant, i veiem un camí que puja directe cap al bosc, quan arribem a l'inici del camí veiem una marca blava, un circulo, que juntament amb moltes fitas de pedra, no ens abandonessin en tot el camí. Però cal dir que en alguns moments es fan difícils de trobar, sobretot quan deixem el primer bosc i afrontem uns extensos prats que no sabem si ens portessin al corriol de la dreta o el de l'esquerra. En fi aquest punt perdedor, si ens fixem bé i seguim recte sense vacil·lar, ens porta cap a l'esquerra.

Després d'aquest prat, on ja albirem el coll, encara que encara molt llunyà, trobem un altre bosquecillo, enmig del prat, i enmig dels corrioles. Nosaltres seguim per enmig del bosc amb el camí indicat amb unes grans fitas, i tornem a sortir a un altre prat immens, on el camí ja no té perduda. Seguim tot recte seguint les fitas enormes, els punts blaus molt bé marcats fins a arribar a un encreuament de camins.

Un camí segueix recte cap a la dreta, seguim per aquest camí que sembla que ens allunyi i ens porti de retorn, però als 50m-100m., un camí segueix recte a la dreta, que de fet és el camí per fer la ruta circular, i l'altre surt a l'esquerra, enfilándose ràpidament pel corriol, que mes tarda es convertirà en una tartera amb un camí molt marcat.

Iniciem l'ascensió per aquest corriol, que aquesta marcat en color blau, sense perduda, quan encara ens falten uns 300m. per aconseguir el coll comença una pujada sense pietat per la tartera. Es fa bastant costeruda, però és fàcil, sense problemes.
Quan arribem a la part final, albirem un camí cap a la dreta que segur ens portaria al Puigmal  d’Err. De fet ho tenim al costat.

Finalment per una camí ja mes plànol anem ascendint per arribar a l'ultimo tros d'ascensió dura i directa.

Ja estem en el Coll, preciosa Finestra, que s'alça sobre Nuria. Tenim Nuria a un tir de pedra, a tan  sol 600m. de desnivell negatiu. Des del Coll s'albira perfectament tota Nuria, el Santuari, el Llac, les Pistes d'esquí, el Refugi del Pic de l’Aliga, el Cremallera, tota una postal. I després a la nostra dreta se suposa el Puigmal, un dels becs mes alts i emblemàtics de Catalunya, i a la nostra esquerra es veu clarament el Pic de Finestrelles, amb una ascensió dura, que nosaltres no vam fer, però que és perfectament factible.