SOS Llebrers

Hi ha històries que entendreixen el cor i treuen el costat més humà que tenim les persones. Però al seu torn, aquestes històries vénen donades per un comportament inhumà de terceres persones, les quals no tenen ni el mínim criteri ni la més mínima dignitat a l'hora de tractar a aquesta mascota, aquest gran amic i company com mereix.

En aquest cas anem a parlar d'una societat d'ajuda als llebrers espanyols coneguda com a SOS Llebrers, darrere de la qual es troben milers d'històries els màxims representants de les quals són aquests peluts companys.

SOS Llebrers va ser fundada l'any 2000 a Barcelona amb l'objectiu de salvar als 700 llebrers de carreres que eren abandonats o massacrats pel fet que ja no interessaven econòmicament, ja que en aquest mateix any es va tancar l'últim canódromo al país.

Cada any a Espanya, més de 60.000 llebrers són maltractats i assassinats com si tan sols es tractessin d'una andròmina vella i inútil. Les formes de procedir per aquests desangelats són molt diverses, des d'abandonar-los fins a penjar-los o esquarterar-los en algunes ocasions.

El problema fonamental que existeix en aquest moment és que Espanya al costat d'Irlanda i Portugal són els únics països de la Comunitat Europea en els quals encara es permet la caça de la llebre amb llebrer. En el moment en què el llebrer ja no pot aconseguir uns bons resultats, es desfan d'ells com si es tractessin d'un drap vell.

Aquesta situació és una realitat que molts s'han obstinat en no veure, però està aquí i cada any les vides d'aquests amics són humiliades i arrabassades sense pietat alguna.

Un bon exemple és la història de Lolita que es pot veure a la pàgina de SOS Llebrers, una gosseta que va ser abandonada i la van trobar voluntaris en un avançat estat de desnutrició i amb ferides d'extrema gravetat que li impedien mantenir-se en pié. Però a més d'això, cal tenir en compte l'estat psicològic en què es troba un animal en haver sofert una situació d'aquest estil. Al principi, expliquen els voluntaris que no hi havia molta esperança d'aconseguir que tirés endavant, però amb l'esforç de tot l'equip i les persones que van col·laborar anònimament participant directa o indirectament (a través de donacions a la societat), Lolita ja té una segona oportunitat.

En l'actualitat, gràcies a tots aquests voluntaris i persones de bon cor, lolita ha estat adoptada per una veterinària (Brega) amb la qual ha trobat la calor d'una nova llar on mai més haurà de tornar a passar per un infern semblant.

En el següent vídeo podem veure una petita part de la història d'aquesta nova amiga: