La frontera i el Mont Blanc
El cim de el Mont Blanc és compartida entre Itàlia i França, encara que s'aprecien petites diferències segons les fonts cartogràfiques, ja que els mapes de l'Institut Geogràfic Nacional de França inclouen tot el cim dins de les pròpies fronteres, la qual cosa contrasta amb un document de l'Arxiu d'Estat de Torí, segons el qual el cim pertany íntegrament a Itàlia.
Després d'un acord bilateral signat en 1860, el tractat de Torí, en el qual se cedia Savoia a França, el cim del Mont Blanc es va dividir entre els dos estats, seguint la línia divisòria de les aigües. Al costat del tractat es va unir un mapa bastant imprecís, però que mostrava clarament que el cim era compartit.
No obstant això, en 1865 un cartógrafo de l'exèrcit francès, el capità Jean-Joseph Mieulet, va publicar al seu país un mapa topogràfic que atribuïa el cim del Mont Blanc enterament a França, originant d'aquesta manera les diferències cartogràfiques.
En aquest mapa, la frontera dibuixa un colze que envolta el Mont Blanc per establir la frontera en el cim del Mont Blanc de Courmayeur.
Els mapes italians, particularment l'Atles Sardo de 1869, mostren el mapa com en el tractat. Al seu torn existeix una ordre administrativa francesa del 21 de setembre de 1946 en la qual es divideix el sector de Dôme du Goûter i del Mont Blanc entre les comunas de Saint-Gervais-els-Bains, Els Houches i Chamonix-Mont-Blanc. Aquesta ordre reparteix el cim entre els municipis de Chamonix i de Saint-Gervais-els-Bains.
A partir de 1988, una comissió mixta franc-italiana va començar a reunir-se per intentar definir la frontera. En 1995, les autoritats italianes van enviar un informe a les franceses per mostrar la seva posició en l'assumpte i constatar que aquestes dificultats superaven l'àmbit de competència de la comissió, suggerint que la qüestió havia de ser examinada pels ministeris d'Afers exteriors de tots dos països.
Aquest mateix any, l'ambaixador Antonio Napolità, cap de la delegació italiana, va reivindicar per al seu país la propietat del cim, com havien fet anteriorment cartógrafos francesos i suïssos. El Ministeri francès va respondre, un any més tard, que els mapes topogràfics del tractat de 1860 van ser destruïts durant l'ocupació alemanya.
En 1999, el govern italià envíó una còpia de la Convenció de Delimitació entre el Regne de Sardenya i l'Imperi Francès de 1861, mentre que França va aportar una còpia fotogràfica d'aquest document; tots dos països es van comprometre a adaptar la seva cartografia oficial al traçat pel citat document, i el sotssecretari d'Afers exteriors italià Umberto Ranieri va afirmar que, encara que el problema segueix sense resoldre's, «l'objectiu no és un altre que delimitar conjuntament, en un esperit d'amistat i col·laboració, el traçat fronterer entre tots dos països. Només sobre la base d'aquest esperit de col·laboració bilateral es podrà posar fi a una anomalia cartogràfica que dura ja més d'una segle».
En 2000, l'Institut Geogràfic Militar de Florència, l'Institut Geogràfic Nacional de França i els respectius clubs alpins de les regions frontereres van publicar un mapa com a part del projecte «Alps sense fronteres«, en el qual el cim apareix dividida entre els dos països, però se segueixen publicant altres mapes que presenten el cim com a territori francès.
Actualment la qüestió sembla generar encara certa polèmica, sobretot en el costat italià, des d'on s'afirma que el mapa de Mieulet -origen de la tradicional disputa- manca de valor jurídic algun.