Espais Naturals del Delta del Llobregat
El delta del Llobregat està format per una extensa plana que ocupa 98 km2 entre el massís del Garraf i Montjuïc, i el congosto de Sant Andreu de la Barca al nord. Els aiguamolls litorals estan connectats amb l'aqüífer i depenen d'ell. El delta del Llobregat és el segon delta en extensió de Catalunya i conserva un dels aiguamolls més importants del país.
Actualment, la diversitat de paisatges és la característica més rellevant d'aquest territori.
Enmig d'aquest mosaic de paisatges destaquen, pel seu valor, els espais naturals. El Delta compta amb 20 hàbitats naturals d'interès europeu, 3 dels quals són d'interès prioritari, amb l'objectiu de conservar-los. Alberga una de les escasses poblacions de trencadalla de Catalunya i una interessant població de Stachys marítima. En els prats humits i en les pinedes, s'han detectat més de 22 espècies diferents d'orquídies. També trobem una població d'invertebrats, d'amfibis i de réptiles molt considerable. S'han donat cita més de 350 espècies d'aus diferents i constitueix una de les rutes més importants per a les aus migratòries. Per tot això, el Consell de les Comunitats Europees ha declarat ZEPA (zona d'especial protecció per a les aus) més de 900 hectàrees, que estan protegides com a Xarxa Natura 2000, i d'aquestes, prop de 500 hectàrees són Reserva Natural Parcial.
Els espais naturals del delta del Llobregat tenen un equilibri constant però dinàmic, tenen uns valors naturals intrínsecs que els atorguen importància mundial, i uns valors estratègics respecte a l'ús públic i l'educació ambiental de primera magnitud. Gestionar-los i conservar-los és una prioritat i, per això, es va crear en el 2005 el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat.
La laturaleza del Delta en xifres
Ambients naturals
El delta del Llobregat acull un mosaic de paisatges de gran interès natural. Predominen les zones humides, amb els llacunes i les marismas; però també les pinedes litorals, els cultius, la platja, el riu i el mar.
Les llacunes i les marismas
El Delta és un dels tres aiguamolls més importants de Catalunya. Les llacunes són l'element característic del paisatge deltaico i tenen un interès científic molt elevat, donada la seva riquesa ornitológica. Són també importants com a lloc de reproducció de peixos litorals i uns altres de més rars, com el fartet. Les llacunes més grans, com la Ricarda i el Remolar, situades en la línia litoral, presenten un estat semblat al natural; altres més petites tenen orígens diversos. Tots són d'aigües dolces salobres, amb un gradient en funció de la distància a la costa.
Els terrenys plans, sense relleu, deprimits i que sofreixen inundacions temporals durant l'any es diuen marismas. La profunditat de les zones inundades rares vegades ultrapassa el metre i mitjà. La vegetació està formada per plantes herbàcies, jonqueres i saladars, en funció de la salinitat. Les marismas estan associades indissolublement a les llacunes. Són, de fet, l'ambient més ric en fauna del Delta, lloc de cria, repòs i alimentació de molts ocells migratoris, entre els quals destaquen els ànecs i els limícolas. La seva riquesa queda manifesta en els topònims, amb noms com la marisma de les “Filipines”, també cridada «Vedat Àfrica», evocadors de llocs paradisíacos plens d'ocells.
Les pinedes litorals
En el Delta trobem alguns de les pinedes de pi piñonero sobre dunes més aviat conservats de tot el litoral català. Constitueixen un hàbitat escàs que ha estat declarat de conservació prioritària per la Unió Europea.
La platja
Les platges del Prat i de Viladecans tenen importants valors naturals, ja que conserven les comunitats vegetals i animals pròpies dels arenals costaners i fan compatible l'ús públic amb la conservació dels seus hàbitats.
El riu Llobregat
El riu és l'element vertebrador del territori, formador del Delta. Té un paper molt important com a connector biològic entre el litoral i l'interior, i també és un eix de comunicació natural entre els municipis de la comarca, amb un potencial lúdic molt important.
Els camps de cultiu
En el Delta es duu a terme una agricultura intensiva molt rica, associada a l'aigua del canal de la Dreta del Llobregat i a l'aigua de l'aqüífer profund. Els camps de cultiu estan protegits, la major part com a parc Agrari, i actuen com a àrea amortiguadora entre les àrees urbanitzades i els espais naturals.
El mar
Les àrees protegides del delta del Llobregat tenen gairebé sis quilòmetres de zona litoral. La plataforma deltaica és molt rica en invertebrats de zones sorrenques i en peixos, sustenta una avifauna marina molt important, amb grans concentracions de pardelas balears alguns anys, i fins i tot hi ha cetacis, com els dofins mulares i els dofins llistats. Les restes orgàniques que arriben a la costa serveixen d'aliment a una comunitat d'invertebrats que després són consumits pels limícolas migratoris.
La vegetació
La vegetació del delta del Llobregat destaca per la diversitat de les comunitats vegetals que acull i per la raresa d'algunes de les espècies més emblemàtiques que es troben. La barreja d'aigües dolces i salades, els terrenys sorrencs i argilencs, la inundació ocasional o permanent són factors que expliquen la diversitat i la singularitat de la vegetació deltaica.
El Delta alberga la principal població de trencadalla i una de les poques poblacions d'Estaquis marítima de Catalunya. S'han registrat 22 espècies d'orquídies diferents, sent una de les zones més riques i diverses de Catalunya en orquídies.
El Delta acull exemples significatius de la vegetació de les marismas i dels arenals costaners, així com algunes dels milloris àrees de pineda litoral de pi piñonero sobre dunes del nostre país, amb una gran riquesa en fongs.
La Fauna
El delta del Llobregat és molt important per l'avifauna, ja que és un punt estratègic dins de la ruta migratòria de la Mediterrània occidental que uneix Europa i Àfrica. En el Delta s'han citat més de 360 espècies d'ocells, aquesta xifra és una de les més altes d'espècies vistes en la Península Ibèrica.
El Delta és, per a les aus, zona de descans, de muda, d'alimentació, de nidificación o d'hivernada. Es considera un àrea d'importància global en els inventaris científics, ja que acull espècies de conservació prioritària en el nostre continent. Per això va ser declarat zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA), perquè reuneix importants poblacions d'ocells d'interès comunitari prioritari.
Destaquen importants poblacions nidificantes de cigüeñuelas, chorlitejos patinegros, chorlitejos nois i zampullines. També nidifican altres espècies de distribució molt restringida a Catalunya, amb una o dues úniques zones de cria al país, com l'avoceta, la canastera, el charrán comú i el tarro blanc. Les poblacions d'ocells invernantes també són de gran interès, destaquen les anátidas de diferents espècies.
El delta del Llobregat acull regularment 3 dels 15 espècies en perill crític d'extinció a Espanya: l'avetoro, la pardela balear i l'àguila pescadora. D'aquestes 15 espècies, 7 més han estat citades o estan presents en migració. A més de les espècies en perill crític, es poden trobar taxons en perill, vulnerables i gairebé amenaçats.
També hi ha una destacada població autòctona de galápagos leprosos i de fartets, petit peix endèmic dels aiguamolls litorals de l'oest de la Mediterrània. En els arenals costaners destaca la població de l'escassa sargantana cenicienta.
Entre els mamífers, destaca la població de ratapinyades, encara que no és tan nombrosa com fa uns anys: espècies migratòries com la ratapinyada de Nathusius i altres espècies que crían en els massissos d'al voltant i utilitzen el Delta com a zona d'alimentació.
Els invertebrats no són tan coneguts. Encara així, moltes espècies escasses i amenaçades habiten en el Delta.
Espais naturals del riu Llobregat
Endinsa't a l'interior de l'espai fent un itinerari de descobriment de 3 km o ben un més llarg (5,4 km), fins a arribar a la desembocadura del riu Llobregat. També pots arribar fins als antics edificis de Carabiners i el Semàfor seguint el canal de la Bunyola.
Els itineraris interiors estan adaptats per a cadires de rodes.
Itineraris dins del parc:
Itinerari 1: Rio / Calç Tet
Itinerari 2: Riu / Ca l’Arana / Calç Tet
Itinerari 3: Bunyola / Carrabineros / Semàfor
Com arribar
Coordenades GPS pàrquing: N 41º 18′ 31.57″ ; I 2º 6′ 42.75″
En vehicle privat: Una vegada al Prat cal seguir les indicacions que porten a la platja. Passat el Cementiri, cal desviar-se en la primera rotonda i seguir les indicacions de «Espais Naturals del Riu». Allí es pot deixar el vehicle en l'aparcament senyalitzat.
En transport públic: El bus PR3 que té origen en l'estació de tren del Prat de Llobregat es deté en la parada Cementiri Sud – Tanatori, que està a poc més d'1 km. de l'entrada dels espais naturals.
A pié o amb bicicleta: Per la riba dreta del Riu Llobregat, pels camins rurals o per la carretera de la platja del Prat, que té circulació segregada per a vianants i ciclistes.