El golf de Roses
El golf de Roses descriu una gran i lluminosa corba de 15 km entre la península del Cap de Creus (N) i el massís de Montgrí (S), formant una larguisima platja de sorra que envolta la plana al·luvial empordanesa formada pels rius Muga i Fluvià.
En els seus extrems, els grecs van establir sengles fundacions en el seu intent de colonitzar aquest sector del Mediterrani, Roses i Empúries . En el seu centre, la població de Castelló d'Empúries va ser la capital del comtat d'Empúries, que s'estenia per gran part de l'Empordà.
Els arenals de la platja separen del mar les terres ocupades per les marismas (aiguamolls), residus d'antics llacs dessecats, especialment a partir dels s. XVIII i XIX, per a la seva explotació agrícola i ramadera, on es mantenen els cortals, masies envoltades per les deveses (closes), prats limitats per sèquies i canals i tanques que confereixen una especial bellesa al paisatge.
Encara queda un ampli sector de marjales entre Sant Pere Pescador i Castelló d'Empúries, que constitueix el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, amb interessantíssima flora i fauna i lloc de refugi per a les aus migratòries.
En l'extrem NE del golf, sota les muntanyes de la serra de Rodes, al migdia de la península del Cap de Creus, es troba la important població de Roses, amb un dels primers ports de pesca del litoral nord català i també port esportiu .
Tant les interessants restes de la colònia grega de Rhode com els medievals del monestir benedictino de Santa Maria, amb una bella capçalera romànica, estan dins de la ciutadella, construïda en el s. XVI per ordre de Carlos V davant el perill turc, amb grans baluards i notables elements renaixentistes, que va convertir el poble en plaça forta.
El turisme ha tingut gran incidència i s'han creat grans urbanitzacions com El Salatar o Santa Margarida, amb una gran marina amb canals de navegació, en contrast amb zones de bellesa gairebé salvatge cap al cap Norfeu i la badia de Montjoi . Castelló d'Empúries, prop del riu Muga, a 4 km del mar, conserva un ric patrimoni arquitectònic, testimoni del seu passat: gran basílica gòtica de Santa Maria (s. XIV) amb bella portada esculpida, l'antiga llotja –actual ajuntament–, antics casones i convents, i el pont medieval.
En la costa hi ha la gran marina d'Empuriabrava, amb una extensa xarxa de canals i un petit aeroport esportiu per a avionetes i helicòpters. En l'extrem sud del golf està L'Escala, població marinera amb llarga tradició de port de pesca, especialitzada en peix blau i salazón d'anxoves i pàtria de la gran novel·lista catalana Caterina Albert (1869-1966), que signava amb el pseudònim de Víctor Català.
L'Escala és la porta d'entrada a l'extraordinari jaciment arqueològic d'Empúries, excavat sistemàticament des de 1908, al costat del mar, amb les restes de la colònia grega d'Emporion (‘mercat’) i de la ciutat romana d'Emporiae.
El primer assentament grec (cap a 600 a. de C.), efectuat després de la fundació de Massalia (Marsella), se situava en un illot rocós actualment unit a la costa, Ilamado ja antigament Palaiapolis (‘ciutat antiga’), sota l'actual nucli medieval de Sant Martí d’Empúries i per això poc excavat; el segon nucli grec, Neápolis, de planta rectangular, té interessants restes de muralles i del gran moll que defensava el port.
La ciutat romana, formada a partir d'un campament establert per Escipión en el 219 a. de C., té importants restes de l'amfiteatre, viles amb mosaics, etc . El Museu Castelló d'Empúries, Basílica de Santa María d’Arqueologia de Catalunya-Empúries mostra part de les troballes i la famosa escultura d'Asclepio. També hi ha restes d'una església paleocristiana (s. IV o V) i són interessants les fortificacions i l'església de Sant Martí d’Empúries, que va ser la primera capital del comtat d'Empúries.