Cims després de la jubilació

Als 34 anys Carlos Soria era un dels integrants de la primera expedició espanyola que intentava coronar un ochomil, el Manaslu, de 8.160 metres. No ho va aconseguir. En 1975, va repetir el mateix cim, també si èxit. El cim del Manaslu li va arribar unes quantes dècades després, la passada tardor, als 71 anys. Ara, als 72, està llest per escalar aquesta primavera i sense l'ajuda d'oxigen embotellat el Lhotse (8.516 metres), dins del seu projecte d'ascendir els 14 ochomiles del planeta. I ja porta deu.

Quan no està en l'Himalaya, aquest madrileny surt a córrer a la muntanya, escala en gel i en roca, practica l'esquí de fons, munta amb bicicleta, realitza travessies… “M'agrada entrenar, però em resulta dur fer-ho solament, els amics de la meva edat ja no m'acompanyen. Vaig amb gent molt més jove, fins i tot més que les meves filles; en el 2009, vaig pujar el Gasherbrum I (8.068 metres) amb Marta Alejandre, que llavors tenia 28 anys, i ho passem estupendament”.

Amb prou feines hi ha investigacions sobre l'impacte de l'altitud en persones d'avançada edat. María Antonia Nerín, directora del màster de Medicina de Muntanya de la Universitat de Saragossa, explica que en el 2008 va fer un seguiment dels vuit integrants de l'expedició de sexagenaris al Mera Peak (6.476 metres), dels quals quatre van fer cim. “Els paràmetres sanguinis, els nivells de sodi, potassi…, dels alpinistes no observaven diferències significatives abans i després d'ascensió. L'aclimatació de la gent gran és bona perquè pugen més a poc a poc”, destaca Nerín. Provar un cincomil o un seismil als 60 anys és una meta ambiciosa, però si els aspirants gaudeixen de bona salut, tenen experiència a la muntanya, entrenen i aclimaten bé, Nerín no veu impediments perquè gaudeixin perseguint el seu somni. Un ochomil ja és una altra cosa, és un repte poc recomanable per a persones de tals edats, “però el cas de Soria és únic, té una dotació genètica amb tota seguretat excepcional”.

“Si per a una persona de 65 o 70 anys els cims són la seva il·lusió, i tenint en compte que a aquesta edat ja ho han fet tot en la vida, si estan en bones condicions físiques, per què no van a intentar-ho. Els beneficis mentals que comporta la muntanya, l'aire lliure, són immensos: disminueix l'estrès, la tensió arterial, l'atròfia muscular…”, opina la doctora Nerín.

Carlos Soria té una experiència de gairebé 60 anys a la muntanya: als 14 sortia constantment a la serra de Guadarrama, encara que els cims més ambiciosos van començar a arribar passats els 30, i no va trepitjar el cim del seu primer ochomil, el Nanga Parbat, fins als 51. “Tenia un taller de tapisseria, no guanyava molts diners perquè preferia reservar-me molt temps lliure per poder escalar”.

Primer sortia a la muntanya amb la seva dona i amb les seves quatre filles, però en complir els 65 i tancar el seu negoci es va plantejar pujar els 14 ochomiles. “Llavors tenia el Nanga Parbat, el G-2, l'Everest i el Cho Oyu; només em faltaven deu!”. Complerts els 65 i fins al moment ha rematat altres sis, entre ells el K2 (8.611 metres), en la serralada del Karakorum, una de les muntanyes més difícils i la que es cobra més víctimes després de l'Annapurna.

Troba vostè a alpinistes de la seva edat en aquests cims?

Cada vegada coincideixo amb gent gran que fa coses interessants.

I com està de salut? Alguna xacra?

Em dolen els genolls i les lumbars… Tinc problemes com tothom, però treball molt els cuádriceps perquè no sofreixin els meus genolls; sí, tinc les meves coses, però cal saber conviure amb el dolor, i en alta muntanya em trobo millor.

I la seva família què opina?

Em recolza; vaig conèixer a la meva dona a la muntanya, amb ella escalem junts el Cervino, el Montblanc… Però ara ja no m'acompanya. Els seus plans més immediats passen per sumar a la seva llista d'ochomiles el Lhotse (sense oxigen), aquesta primavera, i si tot va ben apuntar-se també aquest any el Dhaulagiri. “En el 2012 intentaré el Kangchenjunga i en el 2013 l'Annapurna, la que em dóna més por. Del Shisha Pangma no tinc el cim principal, així que si puc la repetiré”. Compte que està mentalizado i molt il·lusionat.

I quan acabi amb els 14 ochomiles, què?

Seguiré pujant muntanyes, la qual cosa més m'agrada és escalar i ara m'han entrat unes ganes tremendes d'escalar en gel, especialitat en la qual vaig començar ja major, als 60 anys.

Carlos Soria és l'excepció que confirma aquesta regla que diu que la màxima eficiència del sistema fisiològic se situa en els 30 anys i que a partir d'aquesta edat cau el rendiment de l'ordre del 1% anual. Aquest madrileny és la persona de més edat que ha escalat el complicat K2, als 65 anys. Fins al moment només s'han registrat 15 ascensos a ochomiles per part de persones de més de 70 anys.