La Graciosa (Lanzarote)

Aquesta sendera és un recorregut costaner que uneix Caleta de Sèu amb Muntanya Groga, una de les formacions geològiques mes elevades de la Graciosa.

La sendera passa per platges de gran interès, en les quals podrem gaudir d'un bon bany en les seves aigües cristal·lines envoltats d'una rica vegetació i fauna.

Per arribar a la Graciosa hem de prendre un vaixell que surt des d'Órzola tots els dies a les 10, 12 i 17 h., ampliant-se l'horari entre l'1 de Julio i el 30 de Setembre fins a les 18:30 h.

Després d'arribar a Caleta de Sèu, poble d'una important activitat pesquera, marxarem cap al Sud per la sorra, per seguir per la costa fins a arribar a Muntanya Groga.

Podem tenir la sort d'observar una rica avifauna, composta per gavines argénteas (Larus cachinnans), pardelas cenicientas (Calonctris diomedea), petreles de Bulwer (Bulweria bulwerii) i altres espècies, a més de les plantes com el balancón (Traganum moquinii) i el salat blanc (Polycarpea nivea), capaços de sobreviure en les extremes condicions de la salinitat i aridez d'aquesta zona costanera.

Després de 5 quilòmetres i una hora de caminés, arribem a Platja Cuina. Un racó espectacular sota la Muntanya Groga de 172 metres d'altura. Aigües cristal·lines, sorra daurada, en resum uns dels racons mes màgics de totes les Illes Canàries.

La sendera comença en Caleta del Sèu, prenent la pista que porta a la Mareta, en suau ascens durant uns 1700 metres, fins a arribar al pla de la Mareta, entre La Fita i Les Agulles. 

Des de l'encreuament de la Mareta podem veure els exemples d'aprofitament del terreny en cultius i aljubs. En el Pla, antics camins i Coa en desús, però àdhuc visibles mentre avança la seva regeneració, poden confondre la nostra ruta, per l'hem d'estar atents a la senyalització i a les referències geogràfiques. Hem de baixar, girant lleugerament cap a la dreta i després a l'esquerra en una “aquest”, fins a arribar, en amb prou feines 150 metres, a una antiga pista tallada per un cordó de pedres. 

Prendrem la pista cap a l'esquerra per vorejar Les Agulles, deixant aquest edifici volcànic a la nostra dreta, i amb la referència de l'illot de Muntanya Clara al capdavant. 

Deixada enrere La Mareta, i després d'una breu pujada d'1 Km, el camí baixa cap al Pla de la Baixa del Bestiar, seguint la pista principal. Aquesta baixada ofereix una panoràmica única de Muntanya Bermeja, amb el seu color vermellós característic i al fons els illots de Muntanya Clara i Alegranza. 

Ignorarem el camí que surt a l'esquerra i que porta al Morro de les Estrebes, seguint per la pista principal, que vira lleugerament a la dreta. A uns 500 m d'aquest encreuament trobarem l'aparcabicis de la Baixa del Bestiar. Des d'aquest punt seguirem per la pista fins a arribar en uns 700 metres a l'encreuament amb la pista que s'endinsa a la Illa en adreça noreste i voreja Muntanya Bermeja per l'interior. Prendrem aquest encreuament cap a la dreta, seguint durant 1,4 km la pista. 

En aquest punt s'incorpora des del camí que porta a la platja de les Petxines. Seguim recte i en amb prou feines un quilòmetre arribarem de nou al mar, molt a prop ja de la Platja de l'Ambre. Des d'aquest punt una senda per als vianants porta a Majapalomas. Seguirem per la pista principal, que gira uns 90º a la dreta, i que en uns 200 metres arriba a l'aparcabicis de la platja de l'Ambre. El camí segueix paral·lel a la platja fins al final d'aquesta, on cal girar de nou 90º a la dreta per prendre la pista que porta a Pedro Barba i La Mareta. 

Al llarg d'1,5 Km trobarem diversos camins que s'incorporen al principal, però que hem d'evitar seguint una línia més o menys nord / sud fins a arribar a l'encreuament que permet prendre la variant cap a Pedro Barba. La ruta principal pren l'encreuament cap a la dreta, vorejant a mitja altura Les Agulles. Després d'un breu i pronunciat ascens, seguirem durant una mica més de 3,5 km entre pujades i baixades fins al Pla de la Mareta, on podrem observar d'a prop l'aljub de les Aguadas i les parcel·les conreades que vam veure des de lluny l'inici de la jornada. 

Passat l'aljub prendrem de nou el camí de l'esquerra, que és pel qual comencem la ruta i que baixa a Caleta del Sèu, oferint una vista única amb els Cingles de Famara al fons. La Variant a Pedro Barba permet visitar aquest nucli de població. Des de l'encreuament de la pista que porta a la Mareta, es pren el camí cap a l'esquerra que baixa cap al mar.

Ruta lineal des de Caleta del Sèu fins a la Punta del Pobre pel Pla de la Mareta, Pla del Corral i Morros de les Carreres, que permet arribar a la base de Muntanya Groga.

El retorn es fa pel mateix camí.

La ruta parteix de Caleta del Sèu, per la sortida de la pista cap a la Mareta, en les proximitats del col·legi. Durant menys de 2 km puja per la pista fins a arribar al Pla de la Mareta, flanquejat a banda i banda per la Muntanya de la Fita i Les Agulles. Zona d'interès on observar aljubs, maretas i cultius, petjada de l'ésser humà com modelador del paisatge i capacitat d'aprofitament dels recursos malgrat les exigències ambientals.

En l'encreuament, s'ha de seguir el camí que vira cap a l'esquerra i envolta la Muntanya de la Fita. Al poc trobarem un altre encreuament important en el qual s'obre un camí a la dreta i que també haurem d'evitar. Passat el Morro dels Dises, el camí baixa cap a la Baixa del Corral de forma paral·lela a la costa, entre restes d'antigues zones de cultiu en forma de terrasses. En la Baixa del Corral, els corrents marins dominants i el relleu, possibiliten la formació d'ones molt valorades entre els practicants del surf.

De la pista parteix un camí cap a Caleta del Sèu pel Pla del Corral, ruta no permesa per realitzar amb bicicleta. En els seus voltants trobarem l'aparcabicis del Pla del Corral. La ruta segueix recte cap a Punta del Pobre recorrent la costa noreste de la Illa de forma paral·lela a la costa i envolta Muntanya Groga. Pansa al costat de les Salines de la costa de Muntanya Groga, on de forma natural la sal cristal·litza en els tolls que es creen després de les pleamares, i finalitza en la Punta del Pobre, accident geogràfic proper a la Platja de la Cuina, a la qual no es pot accedir des d'aquí.

Ruta lineal fins a la Platja de la Francesa de dificultat alta a causa del terreny, que és molt sorrenc. El retorn es fa pel mateix camí.

En els seus primers 280 metres comparteix traçat amb el qual porta a l'helisuperficie i al cementiri. En aquest punt un encreuament ens permet prendre la pista de l'esquerra que ens porta cap a la Badia del Salat, des d'on la pista contínua paral·lela a la costa passant al costat de la Lagunita.

Poc després de passar aquesta zona trobarem l'aparcabicis de la Punta de la Ferradura i, amb prou feines 300 metres més enllà, el de la Platja de la Francesa, on finalitza el camí autoritzat a bicicletes.

La ruta parteix de l'extrem noreste de Caleta del Sèu i segueix de forma paral·lela a la costa, passant enfront d'un habitatge solitari que queda a l'esquerra, enfront de la cala dels Maons. A uns 200 m de l'edificació el camí es bifurca, encara que la ruta segueix recte. Uns 300 metres més enllà està la Caleta d'A dalt, on és freqüent trobar mariscadores. Gairebé al final d'aquesta caleta, el camí s'incorpora a un altre més ample que ve de Caleta del Sèu per l'interior.

La ruta dibuixa una àmplia corba a l'esquerra en el Jable de la Caletas, per continuar recte fins a la Caleta de l'Aguardiente, on en les hores de marea baixa pot veure's un pou artesiano d'on emergeix l'aigua. En el seu extrem nord s'abandona el camí més ample per prendre la desviació que surt a la dreta i marxar al costat de la línia de costa per la senda marcada per pedres. Al poc es passa al costat de les restes de la Calera de la Caleta de l'Aguardiente.

El camí torna a virar cap a l'esquerra per salvar la Baixa del Ratolí i prendre adreça nord cap a Pedro Barba fins que es torna a trobar amb la pista que es va abandonar en la Caleta de l'Aguardiente. En menys de 300 metres el camí s'estreny i torna a estar vorejat en pedra. Aquí se situa una altra Calera, la del Barranc dels Conills. Una petita cala a l'abric de Morro Negre s'amaga al final d'aquest barranc.

A partir d'aquí i durant uns 800 metres, el camí es fa més difícil, doncs passa per terrenys no gaire estables al costat de zones escarpadas, zigzagueando amb la costa. Una vegada passada aquesta zona, el camí es torna a eixamplar i apareix marcat amb fileres de pedres. Poc abans d'arribar a l'aparcabicis es pot observar, apartats del camí, l'Aljub i la Calera de Pedro Barba. En Pedro Barba se segueix pel carrer que va al costat del mar para, enfront de la tàpia d'una antiga instal·lació, deixar el camí principal i prendre la senda que s'obre a la dreta i que apunta cap al mar.

Es continua per la línia de costa fins a arribar a les proximitats del Bufadero, on l'aigua del mar surt amb gran força per un orifici en el basalt en els dies en els quals el mar empeny amb ímpetu. El camí gira a l'esquerra separant-se de la costa, per incorporar-se a un altre més ample que ve des de Pedro Barba. Es pren cap a la dreta, pujant un petit repecho i fent una aquest cap a la dreta. Durant uns 700 metres amb prou feines tindrem referències, encara que el camí segueix una línia paral·lela a la costa per l'interior.

Després d'una cadena i un senyal, la sendera es converteix en pista. Des d'aquí el camí gira cap a l'esquerra envoltant el Llom del Ruc per incorporar-se a la pista principal que ve de la platja de l'Ambre. Uns 300 metres més enllà s'arriba a un encreuament que permet baixar cap a Pedro Barba per l'esquerra. La ruta principal pren l'encreuament cap a la dreta, guanyant altura ràpidament cap a les Agulles. En poc més de 3,5 km el camí arriba al Pla de la Mareta, on està l'aljub de les Aguadas. Passat aquest punt, en l'encreuament principal de la Mareta, s'agafa la pista cap a l'esquerra, tornant a Caleta del Sèu.

Comença en Caleta del Sèu, prenent la pista que porta al Pla de la Mareta, entre La Fita i Les Agulles. Des de l'encreuament de la Mareta s'observen exemples d'aprofitament del terreny en cultius i aljubs. En el Pla s'ha de baixar, girant lleugerament cap a la dreta fent una suau aquest fins a arribar, en amb prou feines 150 metres, a la intersecció amb una antiga pista que es pren cap a l'esquerra per vorejar Les Agulles.

La ruta ascendeix per un camí pràcticament recte, deixant aquest edifici volcànic a la dreta. Després d'una breu pujada d'1 km, el camí baixa cap al Pla de la Baixa del Bestiar. Aquesta baixada ofereix una panoràmica única de Muntanya Bermeja i els illots de Muntanya Clara, Roque de l'Oest i Alegranza. Sense prendre el camí que surt a l'esquerra i que porta al Morro de les Estrebes, se segueix per la pista principal fins a arribar a la Baixa del Bestiar.

La pista continua cap a Muntanya Bermeja fins a trobar un encreuament. En aquest punt neix la variant cap a la platja de les Petxines, platja increïble en la qual extremar la precaució pels forts corrents i la seva orografia. La ruta principal segueix des de l'encreuament de la variant a les Petxines cap a la dreta, per la pista que s'endinsa a la illa i deixa Muntanya Bermeja a l'esquerra. El traçat és pràcticament recte fins a arribar de nou al mar, molt a prop ja de la platja de l'Ambre. En l'encreuament de Majapalomas neix un camí a l'esquerra, no permès a bicicletes, que porta per la variant en amb prou feines 300 metres a l'arc de Majapalomas, al que no està permès pujar-se pel risc de col·lapse.

La ruta principal gira uns 90º a la dreta i arriba en gairebé 200 metres a la platja de l'Ambre. El camí segueix la platja fins al seu extrem est, on gira altres 90º a la dreta. Al llarg d'1,5 km se segueix una línia més o menys nord / sud fins a arribar a l'encreuament que permet prendre la variant cap a Pedro Barba o seguir cap a Caleta del Sèu. La ruta principal pren l'encreuament cap a la dreta, guanyant altura ràpidament en una forta, encara que breu pujada, cap als Morros de Pedro Barba i Les Agulles. En poc més de 3,5 km es retorna al Pla de la Mareta, on es pot observar d'a prop l'aljub de les Aguadas.

Passat aquest punt es pren de nou el camí de l'esquerra, que és pel qual va començar la ruta, i que baixa a Caleta del Sèu, oferint una vista única amb els Cingles de Famara al fons. La variant a Pedro Barba permet, en poc més d'un quilòmetre, visitar aquest nucli de població, que encara que no disposa de serveis per als visitants, ofereix una estampa única. Des de l'encreuament de la pista que porta a la Mareta, es pren el camí cap a l'esquerra que baixa fins al mar, passant al costat de les restes dels antics refugis emprats com a magatzems.

La ruta parteix de Caleta del Sèu, per la sortida de la pista cap a la Mareta, en les proximitats del col·legi. Durant uns 1,7 km puja per la pista en suau ascens, fins a arribar al Pla de la Mareta, flanquejat a banda i banda per la Muntanya de la Fita i Les Agulles. En aquesta zona s'observen aljubs, maretas i cultius, petjada de l'ésser humà com modelador del paisatge i de la seva capacitat per aprofitar els recursos malgrat les dures condicions climàtiques.

En La Mareta una cruïlla de camins ens permet prendre altres rutes de la xarxa. La Ruta cap a la Punta del Pobre segueix pel de l'esquerra. A uns 500 m de l'encreuament principal de la Mareta el camí es divideix en dos. S'ha de prendre la pista que gira cap a l'esquerra i que envolta la Muntanya de la Fita. Passat el Morro dels Dises el camí baixa, oferint una vista inigualable de la Baixa i el Pla del Corral.

La pista segueix de forma paral·lela a la costa entre restes d'antigues zones de cultiu de les quals únicament queden les terrasses que anivellaven el sòl i retenien l'escassa humitat. En la Baixa del Corral, els corrents marins dominants i el relleu submarí, formen ones molt valorades per a la pràctica del surf. Des d'aquesta zona parteix el camí de retorn a Caleta del Sèu que travessa el Pla del Corral en adreça sud-est, amb els Cingles de Famara al fons. A aquest camí, pel qual no poden circular bicicletes, s'incorporen algunes sendes en desús que no s'han de prendre per facilitar la seva regeneració natural. Al llarg d'aquest tram es tenen unes panoràmiques úniques del camp dunar estabilitzat per la vegetació entre la Muntanya Groga i La Fita que avancen lentament cap al sud-oest.

El camí ascendeix suaument en adreça sud-oest cap a Peña Laja en suaus eses, regalant unes magnífiques vistes sobre el Pla del Corral, Muntanya Groga i Muntanya de la Fita. Deixant la lloma de Peña Laja a la nostra dreta, el camí baixa cap a Caleta del Sèu amb els impressionants Cingles de Famara al fons. La variant d'anada i volta cap a la Punta del Pobre recorre la costa noreste de la Illa, cridada Costa de la Muntanya Groga, perllongant el passeig en poc més de 6 km.

El recorregut és senzill i ofereix una de les panoràmiques més espectaculars de la Muntanya Groga i la platja de la Cuina, abrigada sota el volcà. Aquesta ruta passa al costat del que es coneix com les Salines de la Costa de Muntanya Groga, on de forma natural la sal cristal·litza en els tolls que es creen després de les pleamares. La variant finalitza en la Punta del Pobre, extrem sud-oest de la illa.