Cavalls del vent

El refugi Rebost (1640m) té una excel·lent vista sobre l'Alt Berguedà i des que es va reformar té aires d'una antiga casa de payés. Situat enmig de boscos de pi negre i álbar, i els primers prats alpins, dóna l'esquena a la muntanya que haurem de pujar. Un camí marcat amb groc (antigues marques UEC) ens porta en constant però suau ascens fins a Comafloriu.

Des del Serrat Gran pugem ja pel GR150.1, i gairebé sense arbres i molt prat, i més vistes, coronem el cim de la travessia. Niu de l'Àliga (2510m), a cavall entre el Berguedà i la Cerdanya, és el refugi més alt del Pirineus que està guardat tot l'any. A més té estació meteorològica i càmeres de TV que de vegades ens ensenyen el temps que fa en La Molina. El millor d'aquest tram és mirar: Montseny, Montserrat, es distingeix mitjana Catalunya en un dia clar, i l'observador atent pot començar a fer inventari de bestioles reconegudes; isard, quebrantahuesos, àguila real, marmota, urogallo, voltor,... ens faran companyia durant tota la volta.

Refugi de Niu de l'Àliga (Bagà)
Tel: 647.47.77.74

Baixant de la Tossa d'Alp, per GR150.1, trobarem primer una canchal que ens ocuparà 10 minuts d'atenció, després ja tornarem al passeig més plaent de prats i bosc obert. Passem pel Coll de Jou, un antic pas de contrabandistes i maquis, des d'on comença la pujada a Penyes Altes.

Els últims cinc-cents metres de rampa pronunciada, corroboren la seva condició de cim (2279m), molts catalans van fer els seus pinitos de muntanyisme aquí. El llibre de piadas fa prova d'una paciència infrangible.

Baixem careneando per Collet Roset al Prat de Moixeró, el prat alpí exemplar del parc, amb la seva simpàtica barreja de pasturatge i vida silvestre: cavalls i vaques conviuen amb llebres, isards i chovas. A Coll de Moixeró (1972 m.) seguim el GR i abandonem la sendera del Cavalls del Vent per dirigir-nos cap al Refugi de Sant Jordi tallant pel Coll del Pendis per poder fer la travessia en tres dies.

Refugi Sant Jordi FEEC (Guardiola de Berguedà)
Tel: 619.23.98.60

El refugi Sant-Jordi, o de la Font del Faig, és un dels clàssics de Catalunya.

Baixem a Calç Escriu (1310m.), per la variant del GR107 adreça Sud, i amb un esforç de mitja hora ens plantem a Coll d'Escriu (1509m), sempre envoltats de fajos i pins.

Comencem baixant per un camí ample, dins d'una impressionant fageda fins a Gréixer, on deixem el GR, creuem la carretera de Coll de Pal i salvem un riu a Calç Tinent (910m). Comença la remuntada; una sendera de marques grogues ens porta amb una forta pujada i entre prats a la casa Millarès (1230 m.). Entre boscos pugem 45 min. més fins al nostre punt de partida, el Rebost.

Hem arribat morts però satisfets, contents i amb ganes de tornar.

Refugi de Rebost UEC (Bagà)
Tel: 608.73.67.14

L'Estasen és el refugi amb més tradició al parc. L'home que li va deixar el seu nom, va obrir les primeres vies d'escalada en el Pedraforca. Avui dia la majoria dels visitants vénen a baixar per la tartera entre els dos picachos. Baixant per la Jaça dels Prats creuem la pista i agafem la sendera que baixa directament al Gresolet.

Baixant també nosaltres, però per una sendera estreta entre faig i pi, i quantitat d'aigua. La baixada és accentuada i necessitem estar atents.

Al final, una rampa pronunciada ens deixa esbufegant davant del refugi del Gresolet (1243m).

Refugi del Gresolet (Saldes)
Tel: 93.744.11.02

La casa-refugio Gresolet és el més baix dels vuit, però està tan ficat en el bosc que la tranquil·litat no corre cap perill (en temps de bolets no s'està fora de perill, ni en els cims).

Dins d'una magnífica fageda, una sendera remunta ràpidament fins a Coll de la Bauma (1577m).

Aprofiteu per ampliar la quota d'observacions; cárabo, salamandra, marta, xiulet negre, sargantana, alguna serp,... SL (sendera local) pla fins a Coll de la Bena, on ens tornem a trobar amb el GR dels Bons Homes, ara en adreça Nord. Fixeu-vos com la vegetació assumeix a estones aires completament mediterranis; farigola, lavanda,... Passant per St-Martí del Puig, i la seva preciosa ermita romànica, anem baixant al punt més baix del nostre recorregut, Calç Cerdanyola (910m).

Aquí agafem el PR que ens puja pel torrent dels Empedrats, un dels llocs més espectaculars del Parc. No oblideu buscar el Bullidor de la Llet. Agafem cap a l'esquerra i entre fajos i pins pugem fins a trobar el refugi Sant-Jordi (1565m).

Refugi Sant Jordi FEEC (Guardiola de Berguedà)
Tel: 619.23.98.60

Abandonem el camí de Cavalls del Vent i pugem pel Coll del Pendis per diriginos cap al refugi de Prats d'Aguiló

Agafem de nou el GR150.1 adreça Oest per la carena i pujant, ull a les magnifiques vistes des del Pradell, fins a Pas dels Bous (2253m), punt on deixem enrere el Moixeró i ens endinsem en el Cadí.

Aquí deixem el GR i flanquejant el Cadí, adreça NO, entre prats i pedres, en direcció Pla dels Creus (O), anem baixant per arribar al refugi Prat d'Aguiló (2010m) que veiem davant el nostre mitja baixada; molt cuidat en cas de boira en aquest tram. Remuntem uns 150m per arribar.

Refugi de Prat d'Aguiló FEEC (Montellà-Martinet)
Tel: 639.71.40.87

El refugi d'Aguiló és la base per atacar les múltiples vies d'escalada del mur del Cadí. Anem pujant pel PR124 (Camí dels Segadors) i en una hora per prats i tarteras, arribem al Pas dels Gosolans (2430m), amb unes vistes impressionants sobre el Pedreforca i el Cadí (imatge anterior).

El contrast de l'escenari amb l'etapa anterior és brutal: ambient alpí amb amb prou feines una mica més que herba, igual veus aquí algun àguila real, falcó,... Per la cara Sud ens espera l'imponent Pedraforca, i per serra pedragosa baixem fins al Collell (1845m).

Una pista ens porta finalment al refugi Lluis Estasen (1640m). No passades de llarg les escaleritas i l'original sistema de corrioles que té muntat el degà dels guardes. Fixeu-vos també com la vegetació torna a poc a poc a recuperar el protagonisme, amb boscos de pi albar, pi negre, avet i algunes hagis que ocupa el fons de la vall del Gresolet.

Refugi Lluís Estasen FEEC (Saldes)
Tel: 608.31.53.12