Camí de Fisterra-Muxía

Camino de Fisterra-Muxía
Camí de Fisterra-Muxía

La peregrinació jacobea com tal conclou a la ciutat de Santiago de Compostel·la. No obstant això, gairebé des del descobriment del sepulcre de l'apòstol Santiago (s. IX) en el que avui és l'urbs compostelana, molts pelegrins decidien perllongar el seu viatge a la Costa dóna Morte (“Costa de la Mort”), a la zona més occidental de Galícia, enfront de les braves aigües de l'oceà Atlàntic.

La raó d'aquesta tradició obeeix a diversos motius, tots diferents, però tots relacionables, i el seu resultat és el que es coneix com el Camí de Fisterra-Muxía. La Costa dóna Morte era per als antics –i així va ser fins al final de l'Edat Mitjana– l'últim reducte de la terra coneguda, la punta occidental de l'Europa continental, el tram final d'un itinerari marcat en el cel per la Via Làctica, un espai mític-simbòlic que tenia en la impressionant mole del cap Fisterra (“Finisterre”) la seva part més extrema.

Era un lloc carregat de tot tipus de creences i ritus pagans en el qual els romans (s. II a. de C.) es van esglaiar al veure l'enorme sol desaparèixer entre les aigües.

Novembre 2007
lugar
Lloc
Núm. de estapas
Dies
Longitud
Longitud
Desnivel Positivo
Desnivell Desnivel Positivo
Desnivel Negativo
Desnivell Desnivel Negativo
Dificultad
Dificultat
Tipo de ruta
Tipus ruta
la Corunya 4 118 Km. 1000 m. 1000 m. Mitjana Recorrido Solo de Ida
Novembre 2007
lugar
Lloc
Núm. de estapas
Dies
Longitud
Longitud
la Corunya 4 118 Km.
Desnivel Positivo
Desnivell Desnivel Positivo
Desnivel Negativo
Desnivell Desnivel Negativo
Dificultad
Dificultat
Tipo de ruta
Tipus ruta
1000 m. 1000 m. Mitjana Recorrido Solo de Ida