Camí de Fisterra-Muxía

Després de visitar la catedral de Santiago, es parteix cap al Camí de Fisterra-Muxía des de la Praza do Obradoiro, l'espai més emblemàtic de la ciutat, que s'abandona, passant entre el palau de Raxoi i l'Hostal dos Reis Catòlics, antic Hospital Real, per la desapareguda porta del Pelegrí o de la Trinitat.

Després de creuar davant l'església barroca de Sant Fructuoso i la seva façana orientada a la contemplació des de l'Obradoiro, per la qual cosa es remata amb quatre notables estàtues de les Virtuts de la Prudència, Justícia, Fortalesa i Temprança, el Camí avança per petites i típics carrers, entre les quals destaca la d'Hortas.

La següent destinació és la “carballeira” (roureda) de Sant Lourenzo, a la qual Rosalía de Castro dedica un dels poemes de Cardes Novas, obra referencial de la poesia del segle XIX. El pazo de Sant Lourenzo de Trasouto, antic convent franciscà d'origen medieval, destaca pel seu conjunt arquitectònic, l'església medieval i les obres d'art renaixentistes i barroques que guarda en el seu interior. El claustre s'embelleix amb un singular jardí de boix.

El riu Sarela s'aproxima per moments al traçat semiurbano de la Ruta. Si caminem al capvespre i el dia està buidat, des d'alguns punts inicials d'aquest itinerari és possible contemplar excepcionals postes de sol sobre la ciutat antiga i la façana de la catedral.

Ja en el municipi d'Estimis, el Camí aconsegueix el nucli d'Augapesada, que conserva un petit pont d'origen medieval, abans d'iniciar l'ascensió a l'alt de Mar d'Ovellas, des del qual es contempla en tota la seva esplendor la vall de Maía.

Estem en una zona que ofereix també interessants exemples d'arquitectura religiosa, com l'església barroca de Trasmonte, i de construccions tradicionals, que tenen la seva culminació en el nucli de Posa't Maceira. Les cases, i les restes d'algun antic molí restaurat, es reparteixen a ambdues ribes del riu Tambre, comunicades pel pont més significatiu de tot aquest camí. Es tracta d'una bella construcció de finals del segle XIV, reconstruïda en el XVIII, que va tenir durant segles gran importància en les comunicacions entre Santiago i les terres del finisterre.

A l'altre costat del pont s'obre pel caminante la comarca de Barcala, de gran producció làctica i cárnica.

Negreira, capital d'aquesta comarca, és la major població –supera els dos mil habitants– que creua el pelegrí abans d'aconseguir la costa. El pazo de Chancela dóna pas a aquesta localitat, en l'escut de la qual es representa el pont que amb la seva destrucció hauria tallat el pas als soldats que perseguien als deixebles de Santiago que fugien del llegat romà de Fisterra.

Negreira, vila d'origen medieval a la qual al·ludeix Ernest Hemingway en la novel·la Per qui dobleguen les campanes, té en el pazo d'O Cotón, fortalesa medieval restaurada al segle XVII, i en la contigua capella de Sant Mauro, els seus monuments més característics.

Un petit pont sobre el riu Barcala situa al pelegrí a la sortida de Negreira. La ruta torna a coincidir en diversos punts, al llarg d'aquest tram, amb l'antic camí ral a Fisterra. Així ens ho recorden llocs com Camiño Real i Portocamiño.

Per moments, el trajecte recorre zones d'altiplà que permeten àmplies perspectives sobre terres dels municipis de Negreira i Mazaricos, aquest últim ja a la comarca de Xallas, coneguda, sobretot, per la seva artesania de cistelleria i els seus originals barrets femenins, realitzats en palla.

Una altra característica d'aquest tram és la seva arquitectura popular, que ha sobreviscut en part en els nuclis rurals, amb modests però bells i variats exemples i algun conjunt d'hórreos –construccions destinades a la conservació dels productes del camp– de notable bellesa, com, entre uns altres, els de el lloc de Maroñas, que també explica en els seus voltants amb l'església romànica de Santa Mariña.

Un dels punts de major interès paisatgístic s'ofereix al caminante en les estribaciones de la muntanya Llauro (556 m), des del qual es contempla part de la comarca de Terra de Xallas.

En la part final d'aquest tram l'aigua és la gran protagonista. El riu Xallas i les seves riberes es fan presents sobretot en Ponteolveira, el pont dels quals, construït al segle XVI i reformat posteriorment, situa al caminante en terres del municipi de Dumbría. La ruta, que discorre propera a l'embassament de Fervenza, sobre el Xallas, toca a la seva fi quan s'aconsegueix el lloc d'Olveiroa, de nou amb notables exemples de l'arquitectura popular de la zona.

A la sortida d'Hospital, un llogaret que va comptar amb un modest hospital per a pelegrins avui desaparegut, el Camí es bifurca: serà necessari decidir si se segueix la ruta que porta a Fisterra o la que condueix a Muxía i al santuari de Barca.

Si el viatger es dirigeix en primer lloc a Fisterra, el camí ho portarà als voltants del santuari de Nosa Senyora dónes Neves (s. XVIII), amb la seva “font santa” i un concorregut romiatge cada 8 de setembre, i a la també popular ermita de Sant Pere Màrtir, amb una altra font “miraculosa” para variades dolències. Ja en l'alt d'O Cruceiro dóna Armada (247 m), el caminante contempla, per primera vegada, a la llunyania encara, el cap Fisterra.

El cap és el símbol de la comarca del mateix nom, per la qual viatjarem en el que queda de camí tant si ens dirigim a Fisterra com si ho fem cap a Muxía. Aquesta comarca, donada com a poques a tot tipus de llegendes, compta amb una de les franges costaneres de major bellesa de la Península Ibèrica, en la qual s'alternen els grans i tranquils arenals amb abruptes formacions rocoses i un mar brau com a pocs. El marisqueo, la pesca i l'agricultura, amb productes artesanals de gran qualitat, també contribueixen a fer de la zona un paradís per a la vista i els sentits.

Cee, la primera localitat de la comarca a la qual arriba el pelegrí, compta amb una notable activitat comercial destaca el seu mercat dominical i de serveis. El pazo d'O Cotón i l'edifici vuitcentista de la Fundació Fernando Blanco són dues dels símbols de la localitat, en la qual també destaca l'església de Xunqueira, de capçalera gòtica.

Molt propera a Cee està la vila de Corcubión, que conserva un casc antic declarat conjunt històric-artístic, reflex en gran mesura de l'antiga rellevància del seu port. L'església de Sant Marcos, gòtic-marinera i neogòtica, deu el seu nom a la imatge del patró de la localitat, una obra en fusta Passejo de Corcubión, amb Cee al fons Drassana de Cee policromada, d'origen italià, de finals del segle XV. Corcubión rendeix culte a la riquesa marisquera de la zona celebrant el primer dissabte d'agost de cada any la  Festa de la Cloïssa.

El camí arriba a Fisterra després de vorejar, durant uns dos quilòmetres, les formacions dunares de la bella i extensa platja de Langosteira. Fisterra, localitat de forts mariners i pescadors, està lligada a la tradició jacobea des dels seus inicis.

I l'epicentre d'aquesta relació és l'església de Santa María dónes Areas, d'origen medieval, situada als afores  de la localitat, camí del cap Fisterra. Una arcada, que es considera que va formar part del desaparegut hospital medieval de pelegrins, dóna pas a un temple en el qual brilla amb llum pròpia el Sant Crist de Fisterra, singular talla del segle XIV que segons la llegenda va aparèixer en la costa després de ser llançat a l'aigua per un vaixell durant una tempesta. Per a molts antics pelegrins, la visita, després de la peregrinació a Santiago, a la qual consideraven la més occidental de les representacions de Crist era una forma idònia de culminar el seu viatge.

Fisterra celebra cada Setmana Santa la festa del Sant Crist, declarada d'Interès Turístic Nacional. Es tracta d'una representació de la vida i mort de Jesús que aconsegueix el seu apogeu el diumenge de Pasqua amb la seva resurrecció, ballant-se, com a colofó, una antiga i singular dansa (“a dansa dónes areas”). La representació la realitzen actors no professionals, veïns de Fisterra.

A més de la capella barroca del Sant Crist (1695), destaca en el temple de Santa María dónes Areas la renaixentista de la Verge del Carmen. La capella major (segle XIV) guarda una imatge pétrea de la Mare de Déu, del segle XVI. També es venera una imatge de Santiago amb un ritual que recorda al de la catedral compostelana. Encara que la portada principal és romànica, en l'exterior del temple predomina el gòtic mariner.

Des de la localitat de Fisterra, el pelegrí ha de realitzar un últim i curt trajecte per arribar a la punta del mític cap Fisterra, que ens anuncia l'edifici de l'antic far, rehabilitat per a usos turístics. L'esperit i la naturalesa, el mar i el cel, la llegenda i el present es donen la mà en aquest extrem occidental d'Europa en el qual els antics van creure endevinar la fi del món conegut, potser definitivament convençuts en observar les seves grandioses postes de sol.

Explica la tradició que la Mare de Déu va recalar en un vaixell de pedra en el que avui és el santuari de Barca, en Muxía, per donar ànims a l'apòstol Santiago en la seva predicació pel nord-oest de la Península Ibèrica. D'aquí parteix la significació jacobea d'aquest lloc i la seva inclusió en les rutes jacobeas des de l'edat mitjana.

La distància entre Fisterra i A Barca és de 31 quilòmetres. La primera i immediata cita és Sant Martiño de Duio, en els voltants del qual  s'ocultarien les ruïnes de la desapareguda ciutat de Dugium. Segons la tradició medieval, aquí residia el llegat de Roma al que els deixebles de Santiago es van dirigir perquè autoritzessin la sepultura en terra compostelana de les restes de l'apòstol.

El camí avança entre llogarets, camps de cultiu, boscos i la presència del mar, amb platges tan agrestes com la d'O Rostre, fins a la petita ria de Lires, on és possible contemplar una notable varietat d'aus. En la ruta es troben singulars mostres d'arquitectura rural tradicional entremesclades amb notables esglésies, com les d'origen romànic de Santa Leocadia de Frixe i Santa María de Morquintián.

L'últim esforç abans de Muxía ho representa la pujada a l'alt d'As Aferroas (289 m), amb les seves àmplies vistes. La platja de Lourido és l'avantsala d'aquesta localitat, situada en un bell entorn costaner. Fundada al segle XII, Muxía explota de color cada mes de juliol amb les festes del Carmen i la seva vistosa i concorreguda processó marítima. La localitat té en la pesca i l'artesania de l'encaix dos de les seves activitats més característiques.

Des de Muxía, el santuari de Nosa Senyora dóna Barca està a un pas. A ell s'arriba vorejant la Muntanya Cosset, pel “Camiño dóna Pel” (Camí de la Pell), així denominat perquè en els seus voltants se situava una font en la qual els pelegrins s'endreçaven –un símbol de purificació i respecte al final de la ruta– abans d'entrar en el santuari.

Albergs

Negreira
Edifici de nova planta
Rúa Patrocini s/n. Negreira
22 places
3 places per a bicicletes
Proper alberg, a 33,2 km
(Olveiroa, Dumbría)

Olveiroa
Rehabilitació d'un nucli
d'edificacions tradicionals del país*
Olveira, s/n. Dumbría
34 places
Places per a bicicletes
Proper alberg,
a 30 km (Fisterra);
a 29 km (Muxía)

Fisterra
Rehabilitació d'edifici*
Rúa Real, 2. Fisterra
18 places
Places per a bicicletes
Muxía
Edifici de nova planta
Rúa Enfesto, 22. Muxía
32 (+ 32) places

Hotels

Negreira
Hotel Tamara - 2 Estels
Av. de Santiago, s/n
Telèfon: 981885201
Web: http://www.hotel-tamara.com/
E-mail: info@hotel-tamara.com

Olveiroa
Pensió As Pías - 3 Estels
Telèfon: 981741520

Fisterra
Hotel Rústic Insula Finisterrae - 2 Estels
C. A insula, 76
Web: http://www.insulafinisterrae.com/inicio.htm
E-mail: info@insulafinisterrae.com