Sant Lorenzo

San Lorenzo
Sant Lorenzo

El bec de Sant Lorenzo amb els seus 2.271 metres d'altitud és la muntanya més alta de comunitat autònoma de La Rioja i el segon mes alt del Sistema Ibèric després del Moncayo.

Forma part de la Serra de la Demanda i existeixen dos típics accessos a aquest bec: la primera que ascendeix des de la població d'Ezcaray i la segona  que ascendeix des del conegut municipi de Sant Millán de la Cogolla.

Nosaltres ens decantem per aquesta segona opció, ja que la primera ascendeix practicamente per les Pistes d'esquí de Valdzcaray.

La segona opció, ademas d'ascendir al bec mes alt de la Rioja, ens permet visitar Sant Millán de la Cogolla amb les seves dues emblmáticos monásterios: El Monestir de Yuso i el Monestir de Suso.

El Monestir de Sant Millán de Suso o Monestir de Suso («suso» significa «a dalt» en castellà) forma part del conjunt monumental de dos monestirs, amb un altre construït posteriorment i que se situa més a baix, anomenat Monestir de Sant Millán de Yuso, els dos declarats Patrimoni de la Humanitat.

En els primers temps de l'arribada dels visigots a la Península, es va retirar a aquest lloc apartat i recòndit l'anacoreta Aemilianus (Millán), fill d'un pastor. Aquí va viure com a ermità, acollit en una petita cel·la, morint a l'edat de 101 anys i sent enterrat en una tomba excavada en la roca.

El petit monestir de Suso es va construir al voltant de la cel·la rupestre de l'ermità. En una primera etapa (segle V i principis del VI) s'excaven coves aprofitant oquedades del terreny, les quals es distribueixen en dos nivells destinades a habitacions, i altres dues a oratorio, on actualment se situen el cenotafio de Sant Millán i l'ossera.

El Real Monestir de Sant Millán de Yuso (yuso significava «a baix» en castellà antic) va ser manat construir l'any 1053 pel rei navarrès García Sánchez III de Navarra. La història de la seva fundació va unida a una llegenda basada en un miracle de sant Millán. El rei García era molt devot de Sant Millán. Com acabava de fundar el gran monestir de Santa María la Real de Nájera en aquesta ciutat que era Cort del regne, va voler portar-se allí les restes mortals del Sant, que estaven enterrats en el monestir de Sant Millán de Suso. El 29 de maig de 1053 van col·locar les restes del Sant en una carreta tirada per bous i així van emprendre el viatge, amb gran descontent dels monjos que allí quedaven desolats per la pèrdua del seu patró. Quan van arribar al pla, prop del riu, els bous es van detenir i ja no van voler tornar a caminar; no va haver-hi forma d'obligar-los. El rei i tota la comitiva van comprendre que allò era un miracle, que Sant Millán estava imposant la seva voluntat de no passar d'allí i ser enterrat de nou en aquells llocs. Va ser llavors quan el rei va manar construir el recent monestir, al que es va cridar Yuso (a baix), en contraposició amb el d'a dalt (Suso).

La importància d'aquest enclavament, principalment el monestir de Suso, no és només artística i religiosa, sinó també lingüística i literària. Aquí, un monjo va escriure les Glosses Emilianenses, que eren anotacions aclaridores en els marges de les pàgines escrites en llatí. Aquestes anotacions estaven escrites en romanç o en un precastellano poc evolucionat respecte del llatí. En aquest monestir apareixen al seu torn les primeres anotacions escrites en basca, per la qual cosa s'ha considerat el bressol d'aquests romanços hispans i del basc. Aquí va habitar així mateix el monjo i primer poeta de nom conegut en castellà, Gonzalo de Berceo.

Juny 2010
lugar
Lloc
Núm. de estapas
Dies
Longitud
Longitud
Desnivel Positivo
Desnivell Desnivel Positivo
Desnivel Negativo
Desnivell Desnivel Negativo
Dificultad
Dificultat
Tipo de ruta
Tipus ruta
La Rioja 1 20 Km. 1220 m. 1220 m. Fàcil Recorrido de Ida y Vuelta
Juny 2010
lugar
Lloc
Núm. de estapas
Dies
Longitud
Longitud
La Rioja 1 20 Km.
Desnivel Positivo
Desnivell Desnivel Positivo
Desnivel Negativo
Desnivell Desnivel Negativo
Dificultad
Dificultat
Tipo de ruta
Tipus ruta
1220 m. 1220 m. Fàcil Recorrido de Ida y Vuelta