Pico Tresorer

Pico Tesorero
Pico Tresorer

Picu Tesoreru o Pico Tresorer és una elevació muntanyenca enclavada en el Massís Central dels Becs d'Europa o massís dels Urrieles, entre León, Cantàbria i Astúries, a Espanya. És una dels cims més ascendits dels Becs d'Europa.

Diuen que el Tresorer és el cor de Becs d'Europa. La veritat és que en ell es creuen els límits de León, Astúries i Cantàbria i és també el lloc en què es troben les tres grans crestes dels Urrieles: les culminades per Llambrión, Cerredo i Penya Vella. No obstant això, és el bec menys espectacular de l'entorn: es tracta d'una muntanya cònica, amb vessants de rocalla calcària, que no requereix grimpar però amb immillorables les vistes. Donada l'altitud d'on es parteix, tot l'itinerari transcorre per terreny rocós i pedregós sense vegetació.

Els Becs d'Europa és una formació calcària s'estén per Astúries, Cantàbria i León i en ella destaquen les seves altures, en molts casos per sobre dels 2.500 metres, per l'a prop que es troben del mar Cantàbric, doncs al punt més septentrional amb prou feines es distancien 15 quilòmetres del mar.

Geogràficament els Becs d'Europa es troben en la línia de la Serralada Cantàbrica, si bé són considerats com una unitat independent d'aquesta per la seva formació més recent. Ocupen una superfície total de 64.660 hectàrees repartides entre les tres províncies.

Els Becs d'Europa estan dividits en tres massissos: el massís Occidental o Cornión, el massís Central o dels Urrieles, i el massís Oriental o d'Ándara. Les majors altures es troben en el massís dels Urrieles, que passa per ser el més agrest dels tres, doncs catorze dels seus cims superen els 2.600 m d'altitud, amb la Torre de Cerredo, de 2.650 m, com a sostre d'aquestes muntanyes i tercer màxim de tota la Península Ibèrica, després de Serra Nevada i els Pirineus. Una altra muntanya que forma part d'aquest massís és el Taronger de Bulnes o Picu Urriellu, de gran importància històrica en l'alpinisme espanyol. Va ser conquistat per primera vegada en 1905 per Pedro Pidal, Marquès de Villaviciosa.

En el massís Occidental o Cornión, cridat així per la forma de banya que ofereix la seva silueta en ser albirat des de l'oest, destaca la Penya Santa, que amb les seves 2.596 metres d'altitud supera en 110 al següent cim d'aquest massís, la Torre de Santa María o Torre Santa d'Enol. Per aquestes dues muntanyes, la Penya Santa i la Torre Santa, aquest massís es coneix així mateix com el de les Penyes Santes.

El massís Oriental, també cridat d'Ándara per estar en ell el circ del mateix nom, és el més modest dels tres, tant en altures (el seu sostre, la Morra de Lechugales, aconsegueix els 2.444 m d'altitud) com en verticalitats.

Julio 2012
lugar
Lloc
Núm. de estapas
Dies
Longitud
Longitud
Desnivel Positivo
Desnivell Desnivel Positivo
Desnivel Negativo
Desnivell Desnivel Negativo
Dificultad
Dificultat
Tipo de ruta
Tipus ruta
Cantàbria 1 12 Km. 800 m. 800 m. Mitjana Recorrido de Ida y Vuelta
Julio 2012
lugar
Lloc
Núm. de estapas
Dies
Longitud
Longitud
Cantàbria 1 12 Km.
Desnivel Positivo
Desnivell Desnivel Positivo
Desnivel Negativo
Desnivell Desnivel Negativo
Dificultad
Dificultat
Tipo de ruta
Tipus ruta
800 m. 800 m. Mitjana Recorrido de Ida y Vuelta