El Puigllançada – Els prats de la Molina

Una vegada iniciada la pista, no té perduda. Hem d'arribar fins a un telecadira. Quan estem en aquest punt, la cosa es confon una mica, perquè hem arribat a les pistes pelades de la Molina, i sembla que tot siguin camins, però no és així. A la nostra dreta del tot, tenim un el telecadira de la Comella. Nosaltres ens situem mirant cap amunt i cap a la muntanya, hem d'agafar un camí ben gran i marcat que surt a la nostra esquerra i no deixar-ho fins a arribar a una cabanya de fusta, on ja estarem a 2150m. sembla que no queda gens, però si, encara falten 150m. de desnivell positiu.

Una vegada en la cabanya podem tirar directes cap amunt per enmig dels prats, i als 2200m ja ens situem en el final de l'ultimo telecadira de la Molina, des d'aquest punt parteix un camí ben marcat que ens portés fins a uns prats bastant plans on trobarem ens enormes fitas de pedra. Des de la primera ja albirem el cim amb un repetidor de telecomunicacions. Solament ens queden 100m. En arribar al cim, després del repetidor, una mica desagradable a la vista, gaudim d'un cim amb unes vistes espectaculars sobre la Masella, la serra del Moixero, i més al lluny el Pedraforca. També reconforta, trobar un punt geodèsic, i una creu, amb un Betlem de ferro en una cajita de metall. Al costat una fita immensa que en comptes de créixer a l'alt, aquesta feta de cercles concèntrics.

La baixada, com es vulgui, definitivament es pot passar del camí, i baixar a sac, muntanya a baix. Nosaltres ho vam fer així, no ho recomano, els genolls es ressenten, però el que triguem a pujar 2h30, ho baixem en uns escassos 45 minuts.

En fi, la tan sentida i nomenada Molina, val la pena fer el cim.